2.2. La
poesia dels trobadors
La poesia trobadoresca i la literatura
catalana
Al
mateix temps que Jaume I i Bernat Desclot redactaven les seues cròniques, o que
Ramon Llull escrivia en català sobre tots els àmbits del saber medieval, autors
com Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà o Cerverí de Girona componien la
seua obra poètica en occità. Aquesta diglòssia literària en romanç –una llengua
per a la prosa i una altra per al vers- segurament no era percebuda com una
anomalia pels seus protagonistes. Hem de tenir en compte que el català i
l’occità són dues llengües molt semblants i que hi havia una comunitat cultural
entre Catalunya i Occitània. De fet, la idea d’un imperi catalanooccità es va
mantenir vigent fins a la renúncia explícita de Jaume I al tractat de Corbeil
(1256). Finalment, el gran prestigi de la lírica trobadoresca va fer que els
laics catalans foren els primers no occitans a adoptar la tradició
trobadoresca, tant pel que fa als temes i formes poètics com pel que fa a la
llengua.
Trobadors i joglars
La poesia trobadoresca és la primera lírica culta europea
en llengua vulgar. Estava
composta sempre de lletra i música; no era feta per a ser llegida
individualment, ni recitada davant d’un públic, sinó per a ser cantada.
Es
dóna el nom de trobador a l’autor de composicions versificades en vulgar, en
oposició al poeta, que era el qui versificava en llatí. Els poemes i la música
dels trobadors eren difosos pels joglars. La poesia trobadoresca té els seus
orígens als països de llengua d’Oc (Occitània); a conseqüència del seu prestigi
es va estendre més enllà de les seues fronteres lingüístiques. Durant el segle
XII, des d’Itàlia fins a Anglaterra, tots els poetes s’esforçaven a escriure en
provençal o a imitar els trobadors.
La concepció de l’amor

Contra
el que se sol creure, la poesia trobadoresca no sempre gira entorn de l’amor.
Ara, és l’especial tractament d’aquest tema el que la singularitza
històricament. I així, es parla d’amor cortés per a referir-se a la ideologia
amorosa que caracteritza aquesta poesia. L’amor cortés instaura el desig com a
valor en ell mateix. Per això sempre hi sol haver una distància respecte a
l’objecte amat, perquè el desig es puga així perpetuar. Aquest amor implica la
consideració de la dona com a ésser excel.lent, dotat de qualitats estètiques i
morals i, també, de poder. L’enamorat se situa, per tant, en la posició de
suplicant i la dama té el poder d’atorgar o no el favor que el poeta
demana. Aquesta concepció de l’amor
reprodueix els esquemes mentals de la societat feudal europea: la dama serà
considerada el senyor del poeta, i aquest es declararà el seu vassall. L’amor
adquireix un caràcter ennoblidor i distintiu, gràcies al lliure sotmetiment a
la voluntat d’una dama i al refrenament dels instints mascles més primaris. Amb
l’amor cortés els laics es van crear una cultura pròpia entorn de l’amor
enfront dels clergues, per als quals l’amor cortés únicament podia ser amor
il.lícit o luxúria.
Els gèneres de la poesia trobadoresca
La
poesia trobadoresca ofereix una extensa gamma de gèneres. Els més importants
són la cançó, el poema amorós per
excel.lència, el plany, cant de
tristesa per la desaparició d’una persona, i el sirventés, poema de sàtira i de burla.
Els trobadors catalans.
Els trobadors
catalans més destacats dels segles XII i XIII són Guillem de Cabestany
(principis del XIII), Guillem de Berguedà (primera meitat del XIII) i Cerverí
de Girona (segona meitat del XIII).
Guillem de
Cabestany és conegut sobretot per la llegenda que se li atribueix. Enamorat i
correspost per la dama del castell, els dos enamorats són descoberts pel marit,
que mata Guillem i ofereix el seu cor com a menjar a la seua estimada. Quan
ella s’assabenta, se suïcida. El seu poema més cèlebre és la cançó Lo dous cossire, que descriu l’estat
d’inquietud de l’enamorat davant la conducta ambigua i distant de l’amada.
Guillem de Berguedà, bel.licós i agressiu, va tenir una
existència molt agitada, envoltada d’amors il.lícits i dedicada a combatre els
seus veïns. Els seus poemes en són un complement il.lustratiu. Això explica
fàcilment que la major part de la seua obra poètica estiga formada per cicles
de sirventesos. Si com a guerrer combatia els seus enemics, com a escriptor els
denigrava i els calumniava. Un dels poemes més extraordinaris de Guillem de
Berguedà és el plany dedicat a Ponç de Mataplana, després que aquest va morir
lluitant contra els sarraïns. Guillem de Berguedà confessa haver mentit quan
l’havia insultat en uns sirventesos. El to sincer, i el sentiment que es
desprén de tot el poema, en fan una de les obres més perfectes de la lírica
provençal.
Cerverí de Girona escriu a les acaballes del moviment
poètic dels trobadors. Amb cent vint poemes, és el trobador amb més obra
conservada. Cerverí va dominar una gran varietat de recursos formals i, al
mateix temps, va saber imprimir a les seues composicions una nota personal,
transformant uns continguts que s’havien mantingut invariables durant més de
dos-cents anys. Els seus versos es fan ressò del canvi de mentalitat que
començava a produir-se en el seu temps, a causa de l’esgotament dels ideals de
l’època feudal. D’aquí que bona part de la seua obra tinga un caràcter
moralitzador.
Valencià:
llengua i literatura. 1r batxillerat. Oxford.