SELECCIÓ DE TEXTOS DE LA BÍBLIA DE MONTSERRAT 

Antic Testament

 

PENTATEUC

 

GÈNESI (Gn. 1,1-50,26)

 

Orígens del món i dels pobles (Gn. 1,1-11,32)

 

De la creació al diluvi (Gn. 1,1-6,4)

1 Creació. Origen dels temps sagrats.— 1 Al principi, Déu creà el cel i la terra. 2 La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua.

3 Déu digué: «Que hi hagi llum». I hi hagué llum. 4 Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. 5 Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit. Hi hagué un vespre i un matí i fou el dia primer.

6 Déu digué: «Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües de les altres». I fou així. 7 Déu va fer, doncs, el firmament, que separa l'aigua de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Déu veié que estava bé. 8 Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia segon.

9 Déu digué: «Que les aigües de sota el cel s'apleguin en un sol indret i que aparegui el continent». I fou així. 10 Déu anomenà el continent terra, i les aigües reunides, mars. I Déu veié que estava bé.

11 Déu digué: «Que la terra produeixi la vegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra». I fou així. 12 La terra produí la vegetació: herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit i llavor. I Déu veié que estava bé. 13 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia tercer.

14 Déu digué4: «Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que assenyalin les festivitats, els dies i els anys, 15 i des   del firmament del cel il·luminin la terra». I fou així. 16 Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà del dia, un de més petit, que fos sobirà de la nit, i les estrelles. 17 Déu els col·locà al firmament del cel perquè il·luminessin la terra, 18 perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. 19 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.

20 Déu digué: «Que les aigües produeixin animals que hi nedin i es belluguin, i que els animals voladors s'aixequin enlaire sobre la terra ran del firmament del cel». I fou així. 21 Déu creà els grans monstres marins, els animals de tota mena que neden i es belluguen a les aigües, i totes les menes de bèsties alades. I Déu veié que estava bé. 22 Déu els beneí, dient-los: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu l'aigua dels mars, i que les bèsties que volen es multipliquin a la terra». 23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia cinquè.

24 Déu digué: «Que la terra produeixi tota mena d'animals: cuques i tota mena d'animals domèstics i salvatges.» I fou així. 25 Déu va fer, doncs, tota mena d'animals salvatges i domèstics, i els cucs i les cuques de la terra de tota mena. I Déu veié que estava bé.

Creació i benedicció de l'home. Primera llei sobre els aliments.— 26 Déu digué: «Fem l'home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s'arrosseguen per terra». 27 Déu creà, doncs, l'home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l'home i la dona. 28 Déu els beneí i els digué: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la, sotmeteu els peixos, els ocells, les bèsties i totes les cuques que s'arrosseguen per terra». 29 Déu digué: «Us dono totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters i els que fan llavor: que us serveixin d'aliment. 30 I a tots els animals salvatges, a tots els ocells i a totes les cuques que s'arrosseguen per terra,      a tot el que viu, els dono tota l'herba verda per aliment». I fou així. 31 Déu veié tot el que havia fet, i estava molt bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia sisè.

2 1 I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els estols que s'hi mouen. 2 Déu acabà la seva obra al dia sisè i, el dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet. 3 Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l'obra que havia creat i havia fet. 4 Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats.

Segona narració de la creació. L'home en el paradís.— Quan Jahvè Déu va fer la terra i el cel, 5 no hi havia encara cap arbust ni havia brotat cap herba, ja que Jahvè Déu no havia fet ploure damunt la terra ni hi havia ningú per a conrear els camps. 6 Llavors un riu brollà de la terra i regà tota la superfície dels camps.

7 Aleshores Jahvè Déu formà l'home amb la pols del camp, bufant li va fer entrar en el nas un alè de vida, i l'home esdevingué un ésser viu. 8 Després Jahvè Déu plantà un jardí a Edèn , cap a l'orient, i va posar-hi l'home que havia format. 9 Jahvè Déu va fer brotar de la terra fèrtil tota mena d'arbres, agradables a la vista i bons per a menjar, com també l'arbre de la vida, al mig del jardí, i l'arbre del coneixement del bé i del mal.

10 Un riu sortia d'Edèn per regar el jardí, i d'allà es destriava en quatre braços. 11 El primer s'anomena Fison, que va per tot el país d'Hevilà, on hi ha l'or, 12 i l'or d'aquell país és molt bo; s'hi troba també el bdel·li i pedra d'ònix. 13 El segon riu s'anomena Guihon, que va per tot el país de Cus. 14 El tercer riu s'anomena Tigris, a l'est d'Assur. El quart és l'Eufrat. 15 Jahvè Déu prengué l'home i el posà al jardí d'Edén perquè el conreés i el guardés. 16 Llavors Jahvè Déu va donar a l'home aquest manament: «Pots menjar de tots els arbres del jardí, 17 però de l'arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis; si un dia en menges, no t'escaparàs pas de la mort».

    

Déu uneix els esposos. 18 Després Jahvè Déu digué: «No està bé que l'home estigui sol: li faré qui li faci costat per ajudar-lo». 19 Jahvè Déu formà de la terra tots els animals salvatges i tots els ocells, i els emmenà a l'home per veure quin nom els donaria: el nom que l'home donés a cada un dels animals, havia de ser el seu nom. 20 L'home, doncs, donà noms a tots els ocells i a tots els animals domèstics i salvatges. Però per a ell no hi havia qui li fes costat per ajudar-lo. 21 Llavors Jahvè Déu infongué un son profund a l'home, i s'adormí. Prengué una de les seves costelles i clogué la carn al seu lloc. 22 Després, de la costella que havia pres a l'home, Jahvè Déu va fer-ne una dona, i l'emmenà a l'home. 23 L'home digué: «Ara sí; aquesta és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s'anomenarà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs. 24  Per això, l'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn». 25 I tots dos, l'home i la dona, anaven nus, però no tenien vergonya l'un de l'altre.

 


PRIMER LLIBRE DE SAMUEL

David, successor de Saül (1S. 16,1-31,13)

16 Samuel ungeix David.1 Jahvè va dir a Samuel: «Fins quan t'estaràs planyent de Saül? Jo l'he rebutjat perquè no sigui més el rei d'Israel? Omple d'oli el teu corn i vés a Bet-Lèhem a casa de Jesè; entre els seus fills, m'he triat un rei». 2 Samuel va respondre: «¿Com puc anar-hi? Quan Saül ho sàpiga, em matarà». I Jahvè va dir: «Pren una vedella i digues «Vinc per oferir un sacrifici a Jahvè». 3 Crida Jesè al sacrifici, i jo t'indicaré el que has de fer. Ungeix-me el qui jo et diré». 4 Samuel va fer el que Jahvè li havia ordenat. En arribar a Bet-Lèhem, els ancians de la ciutat l'anaren a saludar tremolant i li preguntaren: «Profeta, ¿és de pau la teva vinguda?» 5 Ell va respondre: «És de pau. He vingut per oferir un sacrifici a Jahvè. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici». Després de purificar també Jesè i els seus fills, els va cridar al sacrifici. 6 Quan van arribar, es va mirar Eliab i pensà: «Segur que Jahvè té al davant el seu ungit». 7 Però Jahvè va dir a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura, perquè l'he descartat; Déu no té en compte el mateix que l'home. L'home mira l'exterior, i Jahvè té en compte el cor». 8 Jesè va cridar Abinadab i el va fer passar davant Samuel. Samuel va dir: «Tampoc no és aquest el que Jahvè ha escollit». 9 Després, Jesè va fer passar Sammà, però Samuel digué: «Tampoc no és aquest el qui Jahvè ha escollit». 10 Així va fer passar Jesè els seus set fills davant Samuel. I Samuel va dir a Jesè: «No és cap d'aquests el qui Jahvè ha escollit». 11 Aleshores Samuel va dir-li: «Són aquí tots els nois?» Ell li respongué: «Encara en queda un de petit, que està guardant les ovelles». Samuel li diu: «Envia a buscar-lo. No ens posarem a taula, que no sigui aquí». 12 El va fer anar a buscar. Era roig i agradable, d'ulls bonics i de bona presència.    Llavors Jahvè va dir: «Ungeix-lo, que és ell». 13 Samuel va prendre el corn d'oli i el va ungir enmig dels seus germans. A partir d'aquell dia, l'esperit de Jahvè s'apoderà de David. I Samuel se'n tornà a Ramà.

David, músic de Saül.14 L'esperit de Jahvè es va retirar de Saül, i un mal esperit el pertorbava de part de Jahvè. 15 Els homes de Saül li van dir: «Mira, et pertorba un mal esperit de part de Déu. 16 Que el nostre senyor mani als qui et servim a la teva presència que busquin algú que sàpiga tocar la lira. Així, quan el mal esperit de Déu s'apoderi de tu, ell tocarà, i et trobaràs més bé». 17 Saül va dir als seus homes: «Sí, busqueu-me un home que toqui bé, i porteu-me'l». 18 Un d'ells li va respondre: «Per cert que he vist un fill de Jesè, de Bet-Lèhem, que, a més de saber tocar, és un home valent i bon guerrer. És intel·ligent i de bona presència. Jahvè és amb ell». 19 Saül va trametre algú que portés a Jesè aquest encàrrec: «Envia'm el teu fill David, el qui guarda el bestiar». 20 Jesè va prendre un ase, li va carregar pa, un odre de vi i un cabrit, i ho va fer portar a Saül pel seu fil David. 21 Arribat David on era Saül i havent-se-li presentat, aquell li mostrà un gran afecte, i el va prendre per escuder. 22 Saül va fer dir a Jesè: «Deixa que David es quedi al meu costat, perquè m'agrada». 23 Quan el mal esperit de Déu s'apoderava de Saül, David prenia la lira i es posava a tocar, Saül es calmava i es trobava més bé, i s'allunyava d'ell el mal esperit.

17 Guerra amb els filisteus. Provocació de Goliat.1 Els filisteus van reunir el seu campament per fer la guerra. Es van aplegar a Socó de Judà i van acampar entre Socó i Azecà, a Efes-Dommin. 2 També Saül i els israelites es van reunir. Tenien el campament a la vall de l'Arbre i es van atrinxerar enfront dels filisteus. 3 D'un costat hi havia els filisteus sobre la muntanya; de l'altre, els israelites sobre l'altra muntanya, i entre els dos campaments hi havia la vall, 4 Llavors, un dels campions va sortir del campament filisteu. El seu nom era Goliat.   Era de Guet. Tenia d'alçada sis colzades i un pam. 5 Duia al cap un casc d'aram, i vestia una cota de malla que pesava cinc mil sicles d'aram. 6 Es protegia les cames amb polaines d'aram, i a les espatlles portava un casc d'aram. 7 El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor, i la punta de la llança pesava sis-cents sicles de ferro. Davant seu, hi anava l'escuder. 8 Es va parar i va cridar cap a les files d'Israel: «¿Per què sortiu a combatre? ¿No sóc filisteu, jo, i vosaltres esclaus de Saül? Trieu-vos un home que baixi contra mi. 9 En cas que ell guanyi i em mati, serem vassalls vostres; però, si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres, sotmesos a nosaltres». 10 Deia també: «Desafio els rengles d'Israel. Doneu-me un home per lluitar tots dos sols». 11 Tant Saül com tot Israel, en sentir aquestes paraules del filisteu, van quedar acovardits.

David arriba al campament.12 David era fill d'un efratita de Bet-Lèhem de Judà, que es deia Jesè i tenia vuit fills. Aquest home, al temps de Saül, ja era vell i d'edat avançada. 13 Els tres fills més grans de Jesè havien anat a la guerra amb Saül. Aquests tres fills es deien: Eliab, el primogènit; el segon, Abinadab; i el tercer, Sammà. 14 David era el més petit. Mentre que els tres més grans havien anat amb Saül, 15 David anava i venia prop d'on era Saül per guardar el ramat del seu pare, a Bet-Lèhem.

16 El filisteu s'acostava matí i tarda, i es plantava allà quaranta dies seguits. 17 Un dia, Jesè va dir a David: «Pren aquesta mesura de blat torrat i aquests deu pans, i porta-ho de pressa al campament, als teus germans. 18 Aquests deu formatges, porta'ls al capità. Visita els teus germans per veure si estan bons, i emporta't la seva soldada. 19 Saül, amb ells i amb tots els israelites, és a la vall de l'Arbre, per combatre contra els filisteus».

20 David es va llevar de bon matí, va confiar el ramat a un guarda, va carregar-s'ho tot i se'n va anar, tal com li ho havia manat Jesè. Quan arribà al campament, l'exèrcit estava sortint al camp de batalla i feien el crit de guerra. 21 Tant Israel com els filisteus ja havien preparat    l'encontre, rengle contra rengle. 22 David, havent confiat el que portava al guarda dels bagatges, va córrer al camp de batalla. Hi arribà i anà a saludar els seus germans. 23 Mentre estava conversant amb ells, pujava dels rengles dels filisteus l'anomenat Goliat, el filisteu de Guet, i començà a parlar com de costum. David el va escoltar. 24 A la vista del filisteu, tots els israelites van fugir, esporuguits. 25 Un israelita digué: «Veieu aquest home que puja? Puja a desafiar Israel. El qui el mati, el rei l'omplirà de riqueses, tant a ell com a la seva família; li concedirà la seva filla, i donarà una distinció a la seva família dintre Israel». 26 David va preguntar als qui hi havia al seu costat: «Què li faran al qui mati aquest filisteu i alliberi Israel de la vergonya que passa? Qui és aquest filisteu incircumcís que gosa desafiar els rengles del Déu vivent?» 27 La gent li van respondre com acabaven de dir: «Això faran al qui el mati».

28 Eliab, el germà gran, en sentir com David parlava amb la gent, s'enfurismà contra ell i li va dir: «Per què has baixat? A qui has encarregat de guardar aquelles quantes ovelles al desert? Ja conec les teves pretensions i la intenció dolenta que portes: has baixat per veure la batalla». 29 David va respondre: «Què he fet ara? ¿No és una cosa important això?» 30 Es va apartar d'ell, es dirigí a un altre i li va preguntar el mateix. La gent li van respondre exactament com els primers. 31 Algú que va sentir les paraules de David va fer-ho arribar fins a Saül. Aquest el va fer venir, 32 i David digué a Saül: «Que el meu senyor no es desesperi. El teu servent s'encarrega de lluitar contra aquest filisteu». 33 Saül respongué: «No podràs lluitar amb aquest filisteu. Encara ets un noi, i ell és guerrer des de la joventut». 34 David li va dir: «El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Quan ve algun lleó i s'emporta una peça del ramat, 35 jo l'empaito, li dono un bon cop i li prenc la presa de la boca. Si s'abraona contra mi, l'agafo pel coll i el mato. 36 El teu servent ha matat lleons i óssos, i aquest filisteu incircumcís serà com un d'ells. Hi aniré, el mataré i deslliuraré Israel    d'aquesta vergonya que està passant. Qui és aquest incircumcís per a insultar així els rengles del Déu vivent?» 37 David va dir també: «Jahvè, que em va salvar de les urpes dels lleons i dels óssos, em salvarà igualment de les mans d'aquest filisteu». Saül va respondre: «Vés, i que Jahvè sigui amb tu».

David mata Goliat.38 Saül va fer vestir David amb la seva pròpia armadura, li va posar al cap un casc de bronze, el va revestir de la cuirassa, 39 i el va cenyir amb la seva espasa sobre l'armadura. David va provar de caminar, però inútilment. No hi estava acostumat, i s'ho va treure del damunt. 40 Llavors va agafar el seu bastó, es va triar cinc palets ben llisos del torrent, se'ls va ficar al sac de pastor, al sarró, i avançà cap al filisteu amb la fona a la mà. 41 El filisteu s'anà acostant a David, precedit del seu escuder. 42 El filisteu, fixant-se en David, el va menysprear, jove com era, roig, agradable i de bona presència. 43 El filisteu digué a David: «¿Et penses que sóc un gos, jo, que véns amb un bastó?» David va respondre: «No, ets pitjor que un gos». Amb això, el filisteu es posà a maleir David pels seus déus. 44 Va dir-li encara: «Vine aquí, que donaré la teva carn als ocells i als animals ferotges». 45 David li va respondre: «Tu véns contra mi amb l'espasa, la llança i les fletxes, però jo vinc contra tu en nom de Jahvè-Sabaot, el Déu de les tropes d'Israel, que tu has insultat. 46 Avui Jahvè et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré el teu cadàver i els cadàvers del campament dels filisteus als ocells i a les bèsties ferotges. Tot el país sabrà que Israel té un Déu. 47 Tots els qui estan aquí reunits reconeixeran que Jahvè no venç amb l'espasa ni amb la llança. La guerra és cosa de Jahvè, i ell us posarà a les nostres mans».

48 Així que el filisteu es va avançar per enfrontar-se amb David, aquest, corrent, va sortir de les files per plantar-li cara. 49 Va ficar la mà al sarró, en va treure una pedra, la va tirar contra el filisteu i el va tocar al mig del front. La pedra se li va enfonsar al front, i va caure de cap a terra. 50 David havia vençut    el filisteu. L'havia matat amb una pedra i una fona. David no duia cap espasa a la mà; 51 d'una correguda es plantà sobre el filisteu i, agafant-li l'espasa, la desembeinà i el rematà, tallant-li el cap.

Quan els filisteus van veure mort el més valent dels seus guerrers, van començar a fugir. 52 Llavors els homes d'Israel i de Judà van alçar una gran cridòria i es van posar a perseguir els filisteus fins a l'entrada de Guet i a les portes d'Acaron. A tot el camí de Saaraim fins a Guet i Acaron, hi havia filisteus caiguts, traspassats. 53 Els israelites, tornant de perseguir els filisteus, van saquejar-los el campament. 54 David va prendre el cap del filisteu, el va portar a Jerusalem i va col·locar les seves armes a la tenda.

 

SEGON LLIBRE DE SAMUEL

11 Continua la guerra. Adulteri i crim de David.1Al retorn de l'any, a la temporada que els reis solen sortir de campanya, David va enviar Joab, amb els seus oficials i amb tot Israel, per devastar els ammonites o assetjar Rabà. David, però, es quedà a Jerusalem.

2 Una tarda, quan David es llevava de descansar, tot passejant pel terrat del palau reial va veure del terrat estant una dona que es banyava. La dona era bellíssima. 3 De seguida David es va fer informar sobre aquesta dona. Li digueren: «¿No saps que és Bet-Sabé, filla d'Eliam, la muller d'Uries, l'hitita?» 4 David va enviar missatgers a buscar-la. Se li presentà, i ell va jeure amb ella, que s'acabava de purificar de la regla. Després se'n tornà a casa seva. 5 La dona va quedar embarassada, i va enviar qui ho fes saber a David. 6 Llavors David va fer portar aquesta ordre a Joab: «Envia'm Uries, l'hitita». Joab envià Uries a David. 7 Arribat Uries vora seu, David li demanà informacions sobre la situació de Joab i de les tropes, i sobre el curs de la guerra. 8 Acabat, David va dir a Uries: «Baixa a casa teva i renta't els peus». En sortir Uries del palau, va ser obsequiat amb un regal de part del rei. 9 Però Uries va dormir a la porta del palau reial amb els altres oficials del seu senyor, i no va baixar a casa seva.

10 Van informar David que Uries no havia baixat a casa seva. Aleshores David va dir a Uries: «¿No véns de viatge? Doncs, per què no has baixat a casa teva?» 11 Uries li respongué: «L'arca, Israel i Judà viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials del meu senyor, acampen al ras, ¿i jo me n'he d'anar a casa    meva, a menjar i beure, i a dormir amb la meva dona? Ho juro per tu i per la teva vida: mai no faré una cosa així». 12 Llavors David digué a Uries: «Queda't avui encara. Demà et deixaré marxar». Uries va passar aquell dia a Jerusalem. L'endemà, 13 David el convidà a menjar i beure al seu davant, i el va emborratxar. Al vespre, va sortir per dormir amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. 14 Al matí següent, David va escriure una carta a Joab, que envià per mitjà d'Uries mateix. 15 La carta deia: «Poseu Uries a l'avantguarda, al front més perillós, i retireu-vos d'ell perquè l'abatin i mori».

Mort d'Uries.16 Joab, doncs, mentre assetjava la ciutat, va col·locar Uries en un indret on sabia que es trobaven els més valents. 17 Sortiren els de la ciutat i van atacar Joab. Alguns d'entre els homes de David caigueren, i va morir també Uries, l'hitita. 18 Llavors Joab va informar David sobre totes les incidències de la batalla, 19 i va donar aquesta ordre al missatger: «Quan acabis de referir al rei tots els detalls de la batalla, 20 és possible que el rei s'enfadi i et digui: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? 21 Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» Llavors digue-li: «També ha mort el teu servent Uries, l'hitita».

22 El missatger se'n va anar i, a la seva arribada, va informar David de tot el que Joab li havia encomanat i de tots els detalls de la batalla. David s'enfadà contra Joab i va dir al missatger: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? ¿No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» 23 El missatger li va respondre: «És que aquella gent ens han atacat a camp obert. Nosaltres ens hem llançat contra ells fins a l'entrada de la porta. 24 Però llavors els arquers han començat a tirar contra els   teus servents des de la muralla, i han mort uns divuit homes d'entre els soldats del rei. També ha mort el teu servent Uries, l'hitita». 25 David va dir al missatger: «Digues això a Joab: «No et desanimis per aquest incident; l'espasa devora ara aquí, ara allà. Continua atacant la ciutat fins que l'hagis arrasada». Encoratja'l així».

26 La muller d'Uries, en saber que el seu marit era mort, va fer dol pel seu marit. 27 Passat el dol, David la va fer anar a buscar, l'acollí a casa seva, i la va prendre per muller; i aquesta li va donar un fill. Però Jahvè va desaprovar l'acció que David havia comès.

12 Natan reprèn David de part de Déu.1 Jahvè va enviar a David el profeta Natan. Ell se li va presentar i li digué: «En una ciutat hi havia dos homes, l'un ric i l'altre pobre. 2 El ric tenia molt bestiar, petit i gran. 3 El pobre no tenia sinó una ovella jove. L'havia comprada i l'alimentava, i ella creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. 4 Un dia, el ric va tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó o un vedell dels seus per oferir-lo a l'hoste, va agafar l'ovella del pobre i va preparar-ne un àpat al seu visitant». 5 David s'enutjà moltíssim contra aquell home, i va dir a Natan: «Ho juro per la vida de Jahvè: l'home que ha fet això mereixeria la mort. 6 Pagarà quatre vegades l'ovella, per haver comès sense compassió una acció tan inhumana».

7 Natan li digué: «Aquest home ets tu. Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo t'he ungit com a rei d'Israel i t'he alliberat de les mans de Saül. 8 T'he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del teu senyor. T'he donat la casa d'Israel i de Judà i, per si això fos poc, t'hi he afegit moltes més coses. 9 ¿Per què, doncs, has menyspreat Jahvè, cometent allò que ofèn els seus ulls? Has fet morir amb l'espasa Uries, l'hitita, i has pres per muller la seva dona. Ets tu qui l'has matat amb l'espasa dels ammonites. 10 Ara, doncs, l'espasa no s'allunyarà mai més de casa teva, perquè, menyspreant-me a mi, has pres la muller d'Uries, l'hitita, per fer-ne la teva esposa». 11 Això diu Jahvè: «Mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi el mal contra tu: prendré les teves dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu, perquè jegui amb elles a la vista d'aquest sol. 12 Tu ho has fet d'amagat, però jo ho faré a ple sol, davant de tot Israel».

Penediment de David. Mort del fill de Bet-Sabé.13 David digué a Natan: «He pecat contra Jahvè». Natan li va dir: «També Jahvè ha perdonat el teu pecat. No moriràs. 14 Però com que en això que has fet has menyspreat Jahvè, el fill que t'ha nascut morirà». I Natan se'n tornà a casa seva.

15 Jahvè va enviar una malaltia al nen que la muller d'Uries havia donat a David, 16 i David es posà a implorar Déu a favor del nen i a dejunar. Va retirar-se i es passava la nit dormint a terra. 17 Els ancians del seu palau intentaven de fer-lo alçar de terra, però no en feia cas. I no tastava res amb ells. 18 Arribat el setè dia, el nen va morir. Els seus cortesans tenien por d'anunciar-li la mort del nen, perquè deien: «Si mentre vivia el nen no feia cas del que li dèiem, ¿com li farem saber que és mort? És capaç de fer una desgràcia». 19 David, en adonar-se del xiuxiueig dels cortesans, va comprendre que el nen era mort, i els preguntà: «¿Es mort, el nen?» Li van respondre: «És mort». 20 Llavors David s'alçà de terra, es banyà, es perfumà i es canvià el vestit, entrà a la casa de Jahvè i es prosternà. Després va tornar a casa seva, i va demanar aliment; li'n van portar, i va menjar. 21 Els cortesans li deien: «¿Què és això que has fet? Mentre el nen vivia dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment». 22 Ell respongué: «Mentre el nen vivia, dejunava i plorava perquè pensava: Qui sap si Jahvè es compadirà de mi, i el nen viurà. 23 Però ara, un cop mort, per què he de dejunar? Sóc jo qui l'aniré a trobar, però ell no tornarà pas cap a mi».

Naixement de Salomó.24 David va consolar Bet-Sabé, la seua dona, va anar  a la seva cambra i dormí amb ella; va quedar embarassada, va tenir un fill i li posà Salomó. Jahvè el va estimar 25 i va encarregar al profeta Natan que li posés el sobrenom de Jedidiès, en gràcia de Jahvè.

 

 

LLIBRE DE JOB

El desmentiment dels fets

21 1 Job prengué la paraula i va dir:

2 «Escolteu bé la meva paraula,

       i que sigui això el consol de part vostra!

3 Suporteu-me i deixeu-me parlar,

       i després no tindreu ganes de fer mofa.

4 ¿És d'un home de qui jo em queixo,

       i és sense motiu que perdo la paciència?

5 Gireu-vos cap a mi i esgarrifeu-vos

       i poseu-vos la mà sobre la boca!

6 Jo mateix, quan hi penso, m'esfereeixo,

       i la meva carn és presa d'escruiximent:

7 ¿per què han de viure els impius,

       fan anys, creixen, i tot en puixança?

9 Les seves cases viuen en pau, sense alarmes,

       la vara de Déu mai no els toca:

10 el seu toro fecunda i no la falla,

       la seva vaca cria sense esvedellar-se.

8 La seva família es té ferma:

       els seus progenitors són amb ells,

       la seva prole, davant els seus ulls.

11 Deixen anar els seus brivalls com ovelles

       i les seves criatures van bo i dansant.

12 Fan cantades amb tamborins i lires

       i es diverteixen al so del flabiol.

13 Acaben els seus dies en el benestar

       i baixen de pressa al país dels morts.

14 Tot i que diuen a Déu: «Fuig d'aquí,

       conèixer els teus camins no ens diu res!

15 ¿Quina necessitat té Saddai que el servim,

       i què en traiem, d'invocar-lo?

16 ¿No tenen ells la seva felicitat a les mans,

       Déu, no està lluny de castigar els impius?

17 ¿Es veu sovint que el gresol dels impius s'apagui

       i que l'infortuni s'abati sobre ells?

Les cordes haurien de garrotar-los,

       hauria de desfer-los en la seva ira,

18 haurien de ser com la palla davant el vent,

       com el boll que la torbonada s'emporta!

19 No es reservi pas de punir-lo en els seus fills,

       castigui'l a ell mateix, que se'n senti!

20 Que vegi amb els seus ulls la copa fatídica

       i begui de la còlera de Saddai!

21 Perquè, ¿què li fa, a ell, la seva casa,

       si es trunca la sèrie dels seus mesos?

22 ¿Vol donar a Déu lliçons de ciència,

       o vol judicar l'Excels?

23 L'un es mor al moment que està més bé,

       lliure de maldecaps i tranquil;

24 les seves munyidores són plenes de llet,

       i té tot humit el moll dels ossos;

25 i l'altre es mor amb l'amargor a l'ànima,

       sense haver tastat la felicitat:

26 l'un i l'altre s'ajeuen sobre la pols

       i els cucs els recobreixen tots dos!

 

27 Ja veieu que conec els vostres pensaments

       i les insinuacions que us feu contra mi,

28 quan dieu: «¿Què s'ha fet de la casa del gran senyor

       i on són les mansions dels impius?»

29 ¿No heu interrogat mai els qui viatgen,

       i els seus documents us ho comproven,

30 que el dolent queda preservat del desastre,

       triomfa del dia dels furors?

31 ¿I qui li reprotxa a la cara la seva conducta

       i passa comptes amb ell pel que ha fet?

32 Sí, un cop l'han dut al cementiri,

       encara vetllen pel seu túmul!

33 Li són dolces les motes de la vall,

       i, darrera d'ell, tota la gent s'arrua.

34 Ah, doncs, com em consoleu vanament!

       De les vostres rèpliques, no en queda sinó la falsia!»

Déu confon Job


38 1 Jahvè va respondre a Job des de la tempesta i va dir:

2 «¿Qui és aquest que ofusca el consell

       amb mots sense gens de ciència?

3 Au, cenyeix-te els lloms com un home,

       que et vull fer preguntes, i m'instruiràs!

4 ¿On eres tu, quan jo fundava la terra?

       Indica-ho, si saps la veritat!

5 ¿Qui va fixar la seva massa, que tu sàpigues,

       o qui va tibar damunt d'ella la llença?

6 ¿Sobre què van ser enfonsades les seves bases,

       o qui va posar la seva pedra angular,

7 mentre els estels del matí, en cor, cridaven de joia,

       i l'aclamaven tots els fills de Déu?


8 ¿I qui va tancar el mar amb dos batents,

       quan s'estufava i sortia del si,

9 quan vaig fer dels núvols el seu vestit

       i de la fosca nuvolada els seus bolquers?

10 Quan vaig retallar vora d'ell el seu límit,

       vaig posar barrot i dos batents,

11 i vaig dir: «Fins aquí, i no passaràs,

       i prou d'estufar les teves onades».


12 ¿Del teu vivent has donat mai ordres al matí,

       has assignat a l'aurora el seu lloc,

13 perquè s'agafi a la vora de la terra,

14 que pren un to d'argila segellada?

19 ¿Com s'hi va on resideix la llum?

       ¿En quin punt habiten, les tenebres,

20 perquè puguis fer-les tornar al seu domini

       i dur-les als camins de casa seva?

 

 

SALMS


Salm 6: Oració d'un malalt afligit


Del mestre de cant. Amb instruments de corda. Al to de «Ha-xeminit». Salm. De David.


2 No em repteu, Jahvè, tan durament,

no em corregiu amb tant de rigor.

3 Compadiu-vos de mi, que perdo forces.

Guariu-me. Tot jo em consumeixo,

4 tot jo estic trasbalsat.

I vós, Jahvè, què espereu?

5 Veniu a salvar-me la vida,

allibereu-me per la vostra bondat.

6 Entre els morts no hi ha qui us recordi,

qui us pot lloar al país dels morts?

7 Estic desfet de tant sofrir,

cada vespre deixo el llit amarat de llàgrimes.

8 Els ulls se'm consumeixen de tristesa,

els fa envellir tant de dolor.

9 Aparteu-vos de mi, gent malèfica!

Jahvè accepta el meu plor,

10 Jahvè escolta la meva súplica

i acull la meva pregària.

11 Els enemics, confosos i desfets,

es faran enrera en un instant.

 

Salm 49 (48): L'enigma de la providència

1 Del mestre de cant. Al to de «Mut». Dels fills de Coré. Salm.


2 Escolteu, tots els pobres del món,

escolteu, habitants de la terra,

3 gent noble i gent senzilla,

pobres i rics.

4 Us diré unes paraules assenyades,

unes reflexions que he pensat madurament.

5 El meu cant s'inspira en un enigma,

i l'exposo al so de la lira.

6 Per què haig de tenir por en dies dolents,

quan m'envolta el poder dels perversos?

7 Vénen refiats perquè es creuen forts

i segurs de la seva gran riquesa.

8 ¿Quin home podrà mai redimir-se

i pagar a Déu el seu rescat?

9 La vida humana no té preu;

no hi valen diners per a adquirir-la,

10 per a comprar el dret de viure sempre

i escapar-se de la mort.

11 A vista de tothom moren els savis,

moren els ignorants,

i abandonen als altres la fortuna.

12 Tindran per casa les tombes,

on s'estaran segles i segles,

ni que els terrenys conservin el seus noms.

13 L'home no perdura en els honors,

s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.


14 És aquest el camí dels qui vivien confiats,

la fi dels qui parlaven satisfets.

15 S'apleten com un ramat a la terra dels morts,

i és la mort mateixa el seu pastor;

baixen de dret al sepulcre,

es desfiguren les seves faccions;

la seva casa és la terra dels morts.

16 Però a mi, Déu em rescatarà la vida

de les urpes del regne dels morts,

per a prendre'm amb ell.

17 No et preocupis, si un home que es fa ric

converteix la seva casa en un palau:

18 quan es mori no se l'endurà,

no el seguiran les seves riqueses.

19 Ni que en vida se sentís feliç,

afortunat als ulls de tothom,

20 es reunirà amb el llinatge dels seus pares,

que no veuran mai més la llum.


21 L'home no perdura en els honors,

s'assembla al bestiar, de qui no es parla més.


 

Salm 126 (125): El retorn de l'exili

1 Càntic dels pelegrinatges.


Quan Jahvè renovà la vida de Sió,

       ho crèiem un somni;

2 la nostra boca s'omplí d'alegria,

       de crits i de rialles.

Els altres pobles es deien: «És magnífic

       el que Jahvè fa a favor d'ells».

3 Es magnífic el que Jahvè fa a favor nostre;

       amb quin goig ho celebrem!


4 Renoveu la nostra vida, Jahvè,

       com l'aigua renova l'estepa del Nègueb.

5 Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls,

       criden de joia a la sega.

6 Sortien a sembrar tot plorant,

       emportant-se la llavor,

i tornaran cantant d'alegria,

       duent a coll les garbes.

 

ECLESIASTÈS

3 Contradiccions en la vida humana.1 Per a tot hi ha el moment, i un temps per a cada cosa sota el sol.

2 Temps d'infantar i temps de morir. Temps de plantar i temps d'arrencar la planta.

3 Temps de matar i temps de curar. Temps d'enrunar i temps de bastir.

4 Temps de plorar i temps de riure. Temps de lamentar-se i temps de ballar.

5 Temps de llançar pedres i temps d'aplegar-ne. Temps d'abraçar i temps d'allunyar-se de les abraçades.

6 Temps d'exigir i temps de perdre. Temps de guardar i temps de llençar.

7 Temps d'esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar. 8 Temps d'estimar i temps d'odiar. Temps de guerra i temps de pau.

9 ¿De què li serveix al qui treballa, allò que fa?

10 He considerat el problema que Déu ha posat als homes. 11 Tot ho fa escaient en el seu temps; però també ha posat la ignorància en el cor de l'home, per tal que ningú no descobreixi l'obra que Déu fa, des del començament fins a la fi.

La fruïció de la vida depèn de Déu.12 He comprès que per a ell no hi ha res de millor que la joia i el benestar durant la seva vida. 13 Ara bé, per a tothom qui mengi i begui i frueixi del seu treball, això és un do de Déu.

14 He comprès que tot allò que Déu fa és permanent: no hi ha res a afegir-hi ni res a treure'n; i Déu obra de manera que li tinguin temor. 15 Allò que és, ja va ser; i allò que ha de ser, ja és. I Déu demana comptes del passat. 16 Però encara he vist més, sota el sol: al lloc del dret hi ha la maldat,    i al lloc de la justícia hi ha la dolenteria. 17 Interiorment vaig dir-me: «Tant el just com el dolent, els jutja Déu, que hi ha temps per a tota cosa i per a tota obra».

L'home i la bèstia.18 I vaig dir-me encara en el meu cor, referent als homes: «Déu els prova i els demostra que, d'ells mateixos, són com bèsties». 19 Perquè la sort dels homes és la sort de la bèstia i és la mateixa per a tots dos; que així com mor un, així mor l'altre, i un mateix esperit de la vida tenien tots dos. No en queda pas més de l'home que de la bèstia, perquè tot és vanitat! 20 Tots van a parar al mateix indret; tots van ser fets de la pols, i tots tornen a la pols. 21 ¿Qui ho sap que és l'esperit de vida dels homes el que s'enlaira cap amunt, i que és l'esperit de la bèstia el que davalla cap a terra? 22 I he vist que no hi ha res de millor per a l'home que fruir de les seves obres, ja que aquesta és la seva paga. Perquè, ¿qui li farà conèixer allò que hi haurà després d'ell?

9 La mort iguala tothom. 1 Sí, jo he reflexionat sobre totes aquestes coses, i he considerat els justos i els savis i les seves obres. En la mà de Déu hi ha l'amor i l'odi. L'home no sap res del que té davant seu. 2 Perquè a tots passa el mateix, al just i al dolent, al pur i a l'impur, al qui ofereix sacrificis i al qui no n'ofereix; igualment al feliç com al desgraciat, al qui fa juraments com al qui té por de fer-ne. 3 Això és el pitjor, enmig de tot el que es fa sota el sol: que hi hagi una mateixa sort per a tots. Més encara: el cor dels homes és ple de tristesa, i els seus pensaments són necis mentre viuen, i, acabat... amb els morts! 4 El qui forma part dels qui viuen, encara té esperança; que «més val un gos viu que un lleó mort». 5 Almenys els qui són vius saben que s'han de morir; però els morts no saben res, ni tenen tampoc recompensa: la seva memòria ha estat oblidada. 6 Els seus amors, els seus odis, les seves enveges ja s'han acabat, i mai més no tindran part en res    del que es faci sota el sol.

Conseqüències pràctiques.7 Vés, menja content el teu pa i beu de gust el teu vi, que Déu ja ha acceptat aquest teu fer. 8 En tot temps que sigui blanc el teu vestit, i que no escassegi el perfum sobre el teu cap. 9 Passa la vida amb la dona que tu estimes, tots els dies de la vida de la teva vanitat que Déu t'ha donat sota el sol, tots els dies de la teva vanitat, perquè és la teva part en la vida i en el treball en què tu maldes sota el sol. 10 Tot allò de què tu siguis capaç fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni recompensa, ni ciència, ni saviesa al país dels morts on t'encamines.

Incertesa del destí.11 Encara he vist això sota el sol: que no és dels ràpids la cursa, ni dels forts el combat; tampoc no és dels savis el pa, ni dels intel·ligents la riquesa, ni dels saberuts el favor, perquè atzar i mala sort encalcen a tots. 12 L'home, però, no coneix la seva hora: com els peixos agafats per una mala xarxa i com els ocells atrapats en el parany, com ells són presos els homes per un mal moment que cau al seu damunt d'improvís.

 

 

CÀNTIC DELS CÀNTICS


Poema V

L'espòs

 

4 Ets bella, amiga meva, com Tirsà,

atractiva com Jerusalem,

terrible com els esquadrons amb estendards.

5 Aparta de mi els teus ulls, que em fascinen!

La teva cabellera és com un ramat de cabres

que baixa onejant per les muntanyes de Galaad.

6 Les teves dents són com un ramat d'ovelles

que surten del bany.

Totes porten bessonada;

d'estèril, no n'hi ha cap.

7 Les teves galtes són com grans de magrana,

darrera el teu vel!

8 Seixanta són les reines,

i vuitanta les concubines;

les donzelles, innombrables.

9 Però una sola és la meva coloma,

la perfecta meva.

L'única per a la seva mare,

la preferida d'aquella qui la va infantar.

Les donzelles, en veure-la, l'han complimentada;

les reines i les concubines l'han enaltida.

10 ¿Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora,

bella com la lluna, resplendent com el sol,

terrible com els esquadrons amb estendards?

11 He baixat al jardí de les nogueres,

per veure com rebrota la vall,

per observar si la vinya brotona,

si floreixen els magraners.

12 M'he desentès de mi mateix,

i ella em fa pujar al carruatge de la meva noble comitiva.

 

El cor

 

7 1 Retorna, retorna, Sulamita;

retorna, retorna, que et puguem contemplar!

¿Què admireu en la Sulamita,

en la dansa de Mahanaim?

2 Que en són, de bells, els teus peus amb les sandàlies

filla de príncep!

Els contorns dels teus flancs són com joies,

obra de mans d'artista.

3 El teu llombrígol és com una gerra rodona,

on no hi manca el vi.

El teu ventre és com un munt de blat,

envoltat de lliris.

4 Els teus dos pits són com dos cervatells,

com una bessonada de gasela.

5 El teu coll, com una torre de vori.

Els teus ulls són com els estanys d'Hesebon,

prop de la porta de Bat-Rabim.

El teu nas, com la torre del Líban,

que mira vers Damasc.

6 El teu cap és altiu com el Carmel

i la teva cabellera té l'esclat de la porpra;

un rei és captiu dels teus rínxols.


L'espòs

 

7 Que n'ets, de bella i d'encisadora,

o amor, font de delícies!

8 La teva arada és com una palmera,

els teus dos pits en són els raïms.

9 Jo he dit: «M'enfilaré a la palmera

i n'agafaré els raïms!»

Que els teus pits siguin com raïms de vinya;

el perfum del teu alè, com el de pomes.

10 El teu parlar és com vi bo,

flueix dolçament damunt les meves carícies,

i regalima d'entre els llavis d'un que somnia.


L'esposa

 

11 Jo sóc per al meu estimat, 

i cap a mi ve el seu anhel.

12 Vine, estimat meu, sortim al camp!

Farem nit a les masies.

13 Anirem de bon matí cap a les vinyes.

Veurem si brotonen els ceps,

si esclaten les gemes,

si els magraners floreixen.

Allí et faré el do del meu amor!

14 Les mandràgores exhalen perfum,

i a les nostres portes tenim tots els fruits saborosos:

de novells i de vells encara;

els he reservats per a tu, estimat meu!

8 1 Tant de bo que em fossis germà,

alletat als pits de la meva mare!

Quan et trobaria per fora, et podria besar

sense que ningú me'n fes retret.

2 Et conduiria i et faria entrar

a la casa de la meva mare, que em nodrí,

i jo et donaria a beure vi perfumat

i most de les meves magranes.

3 Em posa l'esquerra sota el cap,

i amb la dreta m'abraça!

4 Us conjuro, filles de Jerusalem:

no desperteu ni desvetlleu l'amor

fins que ell mateix ho vulgui!


El cor

 

5 ¿Qui és aquesta que puja de l'estepa,

recolzada en el seu estimat?

 


L'esposa

 

Sota la pomera jo et vaig deixondir,

a l'indret on la mare et va infantar,

allà on et va infantar la qui et va concebre.

Posa'm com un segell sobre el teu braç;

perquè l'amor és fort com la mort,

és dura com el país dels morts, la gelosia.

El seus dards són dards de foc,

una flama de Jahvè.

7 Ni una immensitat d'aigua

no podria extingir l'amor,

ni l'ofegarien les riuades.

 

 

EVANGELI SEGONS SANT MATEU

Jesús ensenya en paràboles el misteri del Regne (Mt. 13,1 - 13,52)

13 1 Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure a la vora del llac. 2 Es van aplegar al seu voltant grans multituds, tant, que va pujar en una barca i s'hi assegué: i tota la multitud s'estava a la ribera. 3 I els va dir moltes coses en paràboles.

Com s'establirà el Regne. El sembrador.— «Heus aquí, digué, que va sortir el sembrador a sembrar. 4 I, tot sembrant, unes llavors van caure arran del camí, i van venir els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres van caure en lloc rocós, on no tenien gaire terra, i de seguida van germinar per no tenir gruix de terra, 6 però, un cop sortit el sol, com que no tenien arrels, amb la xardor es van assecar. 7 D'altres, van caure entre els cards, i els cards van créixer i les van ofegar. 8 D'altres van caure a la terra bona, i van donar fruit, l'una cent, l'altra seixanta, l'altra trenta. 9 Qui tingui orelles, que escolti».

Només els cors ben disposats entenen el misteri del Regne.10 Van venir els deixebles i li digueren «¿Per què els parleu en paràboles?» 11 Els contestà: «Perquè a vosaltres us ha estat donat de conèixer els misteris del Regne del cel, mentre que a ells no els ha estat donat. 12 Perquè a aquell qui té, li serà donat, i en tindrà de sobres; i a qui no té, fins allò que té li serà pres. 13 Per això, els parlo en paràboles, perquè hi veuen sense veure-hi, i hi senten sense sentir-hi ni comprendre; 14 així es compleix en ells la profecia d'Isaïes, que diu: Escoltareu atentament, i no comprendreu; mirareu fixament, i no hi veureu. 15 Perquè s'ha endurit el cor d'aquest poble, han escoltat amb orelles mal disposades, i han aclucat els ulls, no fos cas que hi veiessin amb els ulls, hi sentissin amb les orelles, i comprenguessin amb el cor i es convertissin, i jo els curés.16 Sortosos, en canvi, els vostres ulls, que hi veuen, i les vostres orelles, que hi senten. 17 Perquè us dic de debò que molts profetes i justos van desitjar de veure el que veieu, i no ho van veure, i sentir el que sentiu, i no ho sentiren.

Explicació. La predicació del Regne dóna fruit segons les disposicions dels cors.18 Escolteu, doncs, vosaltres la paràbola del sembrador. 19 Tot aquell qui escolta la paraula del Regne, sense comprendre-la, ve el Maligne i arrabassa allò que ha estat sembrat al seu cor; aquest és el qui rep la llavor arran del camí. 20 El qui la rep en lloc rocós és el qui escolta la paraula i tot seguit l'acull amb alegria, 21 però no té arrels en si mateix, sinó que és d'un moment, i, així que es presenta una tribulació o persecució per causa de la paraula, de seguida sucumbeix. 22 El qui la rep entre cards és el qui escolta la paraula, però la preocupació d'aquest món i la seducció de la riquesa l'ofeguen, i resulta infructuosa. 23 Qui la rep en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; aquest dóna fruit, i fa l'un cent, l'altre seixanta, l'altre trenta».

14 Jesús i Pere caminen sobre l'aigua.22 Tot seguit, manà als deixebles que pugessin en una barca i comencessin a passar a l'altra riba, mentre acomiadava les multituds. 23 Després d'acomiadar-les, pujà a la muntanya tot sol a pregar. Cap al vespre, era allí tot sol. 24 La barca es trobava ja al mig del llac, batuda per les ones, perquè el vent els era contrari. 25 A la quarta vetlla de la nit, anà cap a ells caminant sobre el llac. 26 Quan el veieren caminar sobre el llac s'espantaren i digueren: «És una fantasma!» I cridaren de por. 27 Però de seguida els digué: «Estigueu tranquils! Sóc jo; no tingueu por». 28 Pere li respongué: «Senyor, si sou vós, maneu-me de venir cap a vós per sobre l'aigua». 29 Ell li digué: «Vine». I Pere, baixant de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua i anà cap a Jesús. 30 Però, en veure la violència del vent, agafà por i, començant a enfonsar-se, exclamà: «Senyor, salveu-me!» 31 A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: «Home de poca fe, ¿per què has dubtat?» 32 Un cop pujats a la barca, el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren, dient: «De debò sou Fill de Déu».

27 Condemna legal a la reunió del sanedrí.— 1 Arribat el matí, tots els grans sacerdots i els ancians del poble tingueren consell contra Jesús per condemnar-lo a mort. 2 I, després d'haver-lo lligat, se l'endugueren i el posaren a les mans de Pilat, el governador.

Desesperació de Judes. 3 Aleshores Judes, el qui l'havia traït, veient que havia estat condemnat, va tornar, penedit, les trenta monedes als grans sacerdots i als ancians dient: 4 «He pecat lliurant amb traïdoria la sang d'un innocent». Però ells li digueren: «I a nosaltres, què ens importa? Tu mateix». 5 Aleshores va llençar les monedes dins el temple, se n'anà i es va penjar. 6 Els grans sacerdots plegaren les monedes, i digueren: «No és lícit de tirar-les al tresor, perquè són preu de sang». 7 I, després de tenir consell, van comprar amb elles el camp del terrisser, per a sepultura dels forasters. 8 Per això, aquell camp s'anomena Camp de Sang fins al dia d'avui. 9 Llavors es complí el que havia dit el profeta Jeremies: Prengueren les trenta monedes, preu en què els israelites avaluaren el qui era de gran valor, 10 i les donaren pel camp del terrisser, com m'ho va ordenar el Senyor.

Jesús, davant Pilat, es declara Rei.— 11 Jesús comparegué davant del governador, i aquest el va interrogar: «Tu ets el rei dels jueus?» Jesús li respongué: «Tu mateix ho dius». 12 Però, mentre els grans sacerdots i els ancians l'acusaven, no va contestar res. 13 Aleshores Pilat li diu: «¿No sents tot el que testifiquen contra tu? 14 Però no va respondre res, talment, que el governador n'estava tot estranyat.

Barrabàs, preferit a Jesús. La sentència.— 15 Cada festa, el governador solia concedir al poble la llibertat d'un pres, el que ells volien. 16 Llavors tenia un pres famós, que es deia Barrabàs. 17 Pilat, doncs, quan es van reunir, els digué: «¿Qui voleu que us deixi lliure: Barrabàs, o Jesús, l'anomenat    Messies?» 18 Perquè sabia que l'hi havien portat per enveja.

19 Quan ja seia al tribunal, la seva muller li féu dir: «No t'hi fiquis, amb aquest just, que avui he patit molt en un somni per causa d'ell».

20 Però els grans sacerdots i els ancians persuadiren les multituds que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador, doncs, els digué: «¿Quin d'aquests dos voleu que us deixi lliure?» I ells respongueren: «Barrabàs!» 22 Pilat els va dir «¿I què en faré, doncs, de Jesús, que anomenen el Messies?» Tots li respongueren: «Que el crucifiquin!» 23 Ell replicà: «¿I quin mal ha fet?» Però ells cridaven encara més: «Que el crucifiquin!» 24 Veient Pilat que no en treia res, sinó que el tumult encara creixia, prengué aigua i es rentà les mans davant del poble tot dient: «Jo sóc innocent d'aquesta sang; vosaltres mateixos». 25 I tot el poble respongué: «Que la seva sang caigui sobre nosaltres i sobre els nostres fills!» 26 Aleshores els va deixar anar Barrabàs; i Jesús, un cop assotat, el lliurà perquè fos crucificat.

Burles dels soldats.— 27 Llavors els soldats del governador s'endugueren Jesús al pretori, i van reunir al seu voltant tota la cohort. 28 I, després de treure-li el vestit, el cobriren amb un mantell de porpra, 29 li van posar al cap una corona teixida d'espines, amb una canya a la mà dreta i, agenollats al seu davant, se'n burlaven dient: «Salve, rei dels jueus!» 30 Després li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.

Crucifixió.— 31 Acabada la burla, li van treure el mantell, li posaren el seu vestit i se l'endugueren per crucificar-lo. 32 En sortir, van trobar un home de Cirena, que es deia Simó, i l'obligaren a portar la creu. 33 Arribats en un lloc anomenat Gòlgota, que vol dir lloc de la Calavera, 34 li donaren a beure vi barrejat amb fel; però, després de tastar-lo, no en volgué beure. 35 Així que l'hagueren crucificat, es repartiren els seus vestits fent-s'ho a la sort; 36 i, asseguts, li feien guàrdia allà.

37 Damunt del seu cap, posaren escrita la causa de la seva condemnació: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus». 38 Aleshores foren crucificats amb ell dos lladres, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Burles de la gent i dels sacerdots.— 39 Els qui passaven l'insultaven movent el cap i dient: 40 «Tu que destrueixes el temple de Déu, i en tres dies el reconstrueixes, salva't a tu mateix; si ets Fill de Déu, baixa de la creu!» 41 També els grans sacerdots, burlant-se'n amb els escribes i els ancians, deien: 42 «Va salvar-ne d'altres, i a si mateix no es pot salvar; és rei d'Israel: que baixi ara de la creu, i creurem en ell. 43 Confiava en Déu; que l'alliberi ara, si l'estima; ell que va dir: Sóc Fill de Déu». 44 De la mateixa manera, els lladres, crucificats amb ell, l'injuriaven.

Mort de Jesús.— 45 Des de migdia, les tenebres s'estengueren sobre tota la terra fins a les tres de la tarda. 46 I cap allà les tres, Jesús va exclamar amb veu forta: «Eli, Eli, lemà sabactani?» això és: «Déu meu, Déu meu, ¿perquè m'heu abandonat?» 47 Sentint-ho alguns dels allí presents, deien: « Aquest crida Elies». 48 I de seguida, corrent un d'ells, prengué una esponja, la xopà de vinagre i, posant-la al capdamunt d'una canya, li donava de beure. 49 Però els altres deien: «Deixa, vejam si ve Elies a salvar-lo». 50 Jesús, cridant novament amb veu forta, va lliurar l'esperit.

 

Comments