¹⁰ Van informar David que Uries no havia baixat a casa seva. Aleshores David va dir a Uries: «¿No véns de viatge? Doncs, per què no has baixat a casa teva?» ¹¹ Uries li respongué: «L'arca, Israel i Judà viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials del meu senyor, acampen al ras, ¿i jo me n'he d'anar a casa    meva, a menjar i beure, i a dormir amb la meva dona? Ho juro per tu i per la teva vida: mai no faré una cosa així». ¹² Llavors David digué a Uries: «Queda't avui encara. Demà et deixaré marxar». Uries va passar aquell dia a Jerusalem. L'endemà, ¹³ David el convidà a menjar i beure al seu davant, i el va emborratxar. Al vespre, va sortir per dormir amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. ¹⁴ Al matí següent, David va escriure una carta a Joab, que envià per mitjà d'Uries mateix. ¹⁵ La carta deia: «Poseu Uries a l'avantguarda, al front més perillós, i retireu-vos d'ell perquè l'abatin i mori».

Mort d'Uries.— ¹⁶ Joab, doncs, mentre assetjava la ciutat, va col·locar Uries en un indret on sabia que es trobaven els més valents. ¹⁷ Sortiren els de la ciutat i van atacar Joab. Alguns d'entre els homes de David caigueren, i va morir també Uries, l'hitita. ¹⁸ Llavors Joab va informar David sobre totes les incidències de la batalla, ¹⁹ i va donar aquesta ordre al missatger: «Quan acabis de referir al rei tots els detalls de la batalla, ²⁰ és possible que el rei s'enfadi i et digui: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? ²¹ Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» Llavors digue-li: «També ha mort el teu servent Uries, l'hitita».

²² El missatger se'n va anar i, a la seva arribada, va informar David de tot el que Joab li havia encomanat i de tots els detalls de la batalla. David s'enfadà contra Joab i va dir al missatger: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? ¿No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» ²³ El missatger li va respondre: «És que aquella gent ens han atacat a camp obert. Nosaltres ens hem llançat contra ells fins a l'entrada de la porta. ²⁴ Però llavors els arquers han començat a tirar contra els   teus servents des de la muralla, i han mort uns divuit homes d'entre els soldats del rei. També ha mort el teu servent Uries, l'hitita». ²⁵ David va dir al missatger: «Digues això a Joab: «No et desanimis per aquest incident; l'espasa devora ara aquí, ara allà. Continua atacant la ciutat fins que l'hagis arrasada». Encoratja'l així».

²⁶ La muller d'Uries, en saber que el seu marit era mort, va fer dol pel seu marit. ²⁷ Passat el dol, David la va fer anar a buscar, l'acollí a casa seva, i la va prendre per muller; i aquesta li va donar un fill. Però Jahvè va desaprovar l'acció que David havia comès.

12 Natan reprèn David de part de Déu.— ¹ Jahvè va enviar a David el profeta Natan. Ell se li va presentar i li digué: «En una ciutat hi havia dos homes, l'un ric i l'altre pobre. ² El ric tenia molt bestiar, petit i gran. ³ El pobre no tenia sinó una ovella jove. L'havia comprada i l'alimentava, i ella creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. ⁴ Un dia, el ric va tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó o un vedell dels seus per oferir-lo a l'hoste, va agafar l'ovella del pobre i va preparar-ne un àpat al seu visitant». ⁵ David s'enutjà moltíssim contra aquell home, i va dir a Natan: «Ho juro per la vida de Jahvè: l'home que ha fet això mereixeria la mort. ⁶ Pagarà quatre vegades l'ovella, per haver comès sense compassió una acció tan inhumana».

⁷ Natan li digué: «Aquest home ets tu. Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo t'he ungit com a rei d'Israel i t'he alliberat de les mans de Saül. ⁸ T'he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del teu senyor. T'he donat la casa d'Israel i de Judà i, per si això fos poc, t'hi he afegit moltes més coses. ⁹ ¿Per què, doncs, has menyspreat Jahvè, cometent allò que ofèn els seus ulls? Has fet morir amb l'espasa Uries, l'hitita, i has pres per muller la seva dona. Ets tu qui l'has matat amb l'espasa dels ammonites. ¹⁰ Ara, doncs, l'espasa no s'allunyarà mai més de casa teva, perquè, menyspreant-me a mi, has pres la muller d'Uries, l'hitita, per fer-ne la teva esposa». ¹¹ Això diu Jahvè: «Mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi el mal contra tu: prendré les teves dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu, perquè jegui amb elles a la vista d'aquest sol. ¹² Tu ho has fet d'amagat, però jo ho faré a ple sol, davant de tot Israel».

Penediment de David. Mort del fill de Bet-Sabé.— ¹³ David digué a Natan: «He pecat contra Jahvè». Natan li va dir: «També Jahvè ha perdonat el teu pecat. No moriràs. ¹⁴ Però com que en això que has fet has menyspreat Jahvè, el fill que t'ha nascut morirà». I Natan se'n tornà a casa seva.

¹⁵ Jahvè va enviar una malaltia al nen que la muller d'Uries havia donat a David, ¹⁶ i David es posà a implorar Déu a favor del nen i a dejunar. Va retirar-se i es passava la nit dormint a terra. ¹⁷ Els ancians del seu palau intentaven de fer-lo alçar de terra, però no en feia cas. I no tastava res amb ells. ¹⁸ Arribat el setè dia, el nen va morir. Els seus cortesans tenien por d'anunciar-li la mort del nen, perquè deien: «Si mentre vivia el nen no feia cas del que li dèiem, ¿com li farem saber que és mort? És capaç de fer una desgràcia». ¹⁹ David, en adonar-se del xiuxiueig dels cortesans, va comprendre que el nen era mort, i els preguntà: «¿Es mort, el nen?» Li van respondre: «És mort». ²⁰ Llavors David s'alçà de terra, es banyà, es perfumà i es canvià el vestit, entrà a la casa de Jahvè i es prosternà. Després va tornar a casa seva, i va demanar aliment; li'n van portar, i va menjar. ²¹ Els cortesans li deien: «¿Què és això que has fet? Mentre el nen vivia dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment». ²² Ell respongué: «Mentre el nen vivia, dejunava i plorava perquè pensava: Qui sap si Jahvè es compadirà de mi, i el nen viurà. ²³ Però ara, un cop mort, per què he de dejunar? Sóc jo qui l'aniré a trobar, però ell no tornarà pas cap a mi».

Naixement de Salomó.— ²⁴ David va consolar Bet-Sabé, la seua dona, va anar  a la seva cambra i dormí amb ella; va quedar embarassada, va tenir un fill i li posà Salomó. Jahvè el va estimar ²⁵ i va encarregar al profeta Natan que li posés el sobrenom de Jedidiès, en gràcia de Jahvè.