SEGON LLIBRE DE SAMUEL

11 Continua la guerra. Adulteri i crim de David.1Al retorn de l'any, a la temporada que els reis solen sortir de campanya, David va enviar Joab, amb els seus oficials i amb tot Israel, per devastar els ammonites o assetjar Rabà. David, però, es quedà a Jerusalem.


2 Una tarda, quan David es llevava de descansar, tot passejant pel terrat del palau reial va veure del terrat estant una dona que es banyava. La dona era bellíssima. 3 De seguida David es va fer informar sobre aquesta dona. Li digueren: «¿No saps que és Bet-Sabé, filla d'Eliam, la muller d'Uries, l'hitita?» 4 David va enviar missatgers a buscar-la. Se li presentà, i ell va jeure amb ella, que s'acabava de purificar de la regla. Després se'n tornà a casa seva. 5 La dona va quedar embarassada, i va enviar qui ho fes saber a David. 6 Llavors David va fer portar aquesta ordre a Joab: «Envia'm Uries, l'hitita». Joab envià Uries a David. 7 Arribat Uries vora seu, David li demanà informacions sobre la situació de Joab i de les tropes, i sobre el curs de la guerra. 8 Acabat, David va dir a Uries: «Baixa a casa teva i renta't els peus». En sortir Uries del palau, va ser obsequiat amb un regal de part del rei. 9 Però Uries va dormir a la porta del palau reial amb els altres oficials del seu senyor, i no va baixar a casa seva.


10 Van informar David que Uries no havia baixat a casa seva. Aleshores David va dir a Uries: «¿No véns de viatge? Doncs, per què no has baixat a casa teva?» 11 Uries li respongué: «L'arca, Israel i Judà viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials del meu senyor, acampen al ras, ¿i jo me n'he d'anar a casa    meva, a menjar i beure, i a dormir amb la meva dona? Ho juro per tu i per la teva vida: mai no faré una cosa així». 12 Llavors David digué a Uries: «Queda't avui encara. Demà et deixaré marxar». Uries va passar aquell dia a Jerusalem. L'endemà, 13 David el convidà a menjar i beure al seu davant, i el va emborratxar. Al vespre, va sortir per dormir amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. 14 Al matí següent, David va escriure una carta a Joab, que envià per mitjà d'Uries mateix. 15 La carta deia: «Poseu Uries a l'avantguarda, al front més perillós, i retireu-vos d'ell perquè l'abatin i mori».


Mort d'Uries.16 Joab, doncs, mentre assetjava la ciutat, va col·locar Uries en un indret on sabia que es trobaven els més valents. 17 Sortiren els de la ciutat i van atacar Joab. Alguns d'entre els homes de David caigueren, i va morir també Uries, l'hitita. 18 Llavors Joab va informar David sobre totes les incidències de la batalla, 19 i va donar aquesta ordre al missatger: «Quan acabis de referir al rei tots els detalls de la batalla, 20 és possible que el rei s'enfadi i et digui: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? 21 Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» Llavors digue-li: «També ha mort el teu servent Uries, l'hitita».


22 El missatger se'n va anar i, a la seva arribada, va informar David de tot el que Joab li havia encomanat i de tots els detalls de la batalla. David s'enfadà contra Joab i va dir al missatger: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? ¿No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?» 23 El missatger li va respondre: «És que aquella gent ens han atacat a camp obert. Nosaltres ens hem llançat contra ells fins a l'entrada de la porta. 24 Però llavors els arquers han començat a tirar contra els   teus servents des de la muralla, i han mort uns divuit homes d'entre els soldats del rei. També ha mort el teu servent Uries, l'hitita». 25 David va dir al missatger: «Digues això a Joab: «No et desanimis per aquest incident; l'espasa devora ara aquí, ara allà. Continua atacant la ciutat fins que l'hagis arrasada». Encoratja'l així».


26 La muller d'Uries, en saber que el seu marit era mort, va fer dol pel seu marit. 27 Passat el dol, David la va fer anar a buscar, l'acollí a casa seva, i la va prendre per muller; i aquesta li va donar un fill. Però Jahvè va desaprovar l'acció que David havia comès.


12 Natan reprèn David de part de Déu.1 Jahvè va enviar a David el profeta Natan. Ell se li va presentar i li digué: «En una ciutat hi havia dos homes, l'un ric i l'altre pobre. 2 El ric tenia molt bestiar, petit i gran. 3 El pobre no tenia sinó una ovella jove. L'havia comprada i l'alimentava, i ella creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. 4 Un dia, el ric va tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó o un vedell dels seus per oferir-lo a l'hoste, va agafar l'ovella del pobre i va preparar-ne un àpat al seu visitant». 5 David s'enutjà moltíssim contra aquell home, i va dir a Natan: «Ho juro per la vida de Jahvè: l'home que ha fet això mereixeria la mort. 6 Pagarà quatre vegades l'ovella, per haver comès sense compassió una acció tan inhumana».


7 Natan li digué: «Aquest home ets tu. Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo t'he ungit com a rei d'Israel i t'he alliberat de les mans de Saül. 8 T'he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del teu senyor. T'he donat la casa d'Israel i de Judà i, per si això fos poc, t'hi he afegit moltes més coses. 9 ¿Per què, doncs, has menyspreat Jahvè, cometent allò que ofèn els seus ulls? Has fet morir amb l'espasa Uries, l'hitita, i has pres per muller la seva dona. Ets tu qui l'has matat amb l'espasa dels ammonites. 10 Ara, doncs, l'espasa no s'allunyarà mai més de casa teva, perquè, menyspreant-me a mi, has pres la muller d'Uries, l'hitita, per fer-ne la teva esposa». 11 Això diu Jahvè: «Mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi el mal contra tu: prendré les teves dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu, perquè jegui amb elles a la vista d'aquest sol. 12 Tu ho has fet d'amagat, però jo ho faré a ple sol, davant de tot Israel».


Penediment de David. Mort del fill de Bet-Sabé.13 David digué a Natan: «He pecat contra Jahvè». Natan li va dir: «També Jahvè ha perdonat el teu pecat. No moriràs. 14 Però com que en això que has fet has menyspreat Jahvè, el fill que t'ha nascut morirà». I Natan se'n tornà a casa seva.

15 Jahvè va enviar una malaltia al nen que la muller d'Uries havia donat a David, 16 i David es posà a implorar Déu a favor del nen i a dejunar. Va retirar-se i es passava la nit dormint a terra. 17 Els ancians del seu palau intentaven de fer-lo alçar de terra, però no en feia cas. I no tastava res amb ells. 18 Arribat el setè dia, el nen va morir. Els seus cortesans tenien por d'anunciar-li la mort del nen, perquè deien: «Si mentre vivia el nen no feia cas del que li dèiem, ¿com li farem saber que és mort? És capaç de fer una desgràcia». 19 David, en adonar-se del xiuxiueig dels cortesans, va comprendre que el nen era mort, i els preguntà: «¿Es mort, el nen?» Li van respondre: «És mort». 20 Llavors David s'alçà de terra, es banyà, es perfumà i es canvià el vestit, entrà a la casa de Jahvè i es prosternà. Després va tornar a casa seva, i va demanar aliment; li'n van portar, i va menjar. 21 Els cortesans li deien: «¿Què és això que has fet? Mentre el nen vivia dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment». 22 Ell respongué: «Mentre el nen vivia, dejunava i plorava perquè pensava: Qui sap si Jahvè es compadirà de mi, i el nen viurà. 23 Però ara, un cop mort, per què he de dejunar? Sóc jo qui l'aniré a trobar, però ell no tornarà pas cap a mi».


Naixement de Salomó.24 David va consolar Bet-Sabé, la seua dona, va anar  a la seva cambra i dormí amb ella; va quedar embarassada, va tenir un fill i li posà Salomó. Jahvè el va estimar 25 i va encarregar al profeta Natan que li posés el sobrenom de Jedidiès, en gràcia de Jahvè.


Rembrandt, Betsabé al bany
Comments