10 Van informar David que
Uries no havia baixat a casa seva. Aleshores David va dir a Uries: «¿No véns de
viatge? Doncs, per què no has baixat a casa teva?» 11 Uries li
respongué: «L'arca, Israel i Judà viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i
els altres oficials del meu senyor, acampen al ras, ¿i jo me n'he d'anar a casa
meva, a menjar i beure, i a
dormir amb la meva dona? Ho juro per tu i per la teva vida: mai no faré una
cosa així». 12
Llavors David digué a Uries: «Queda't avui encara. Demà et deixaré marxar».
Uries va passar aquell dia a Jerusalem. L'endemà, 13 David el convidà
a menjar i beure al seu davant, i el va emborratxar. Al vespre, va sortir per
dormir amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. 14 Al matí següent,
David va escriure una carta a Joab, que envià per mitjà d'Uries mateix. 15 La carta deia:
«Poseu Uries a l'avantguarda, al front més perillós, i retireu-vos d'ell perquè
l'abatin i mori».
Mort d'Uries.— 16 Joab, doncs,
mentre assetjava la ciutat, va col·locar Uries en un indret on sabia que es
trobaven els més valents. 17
Sortiren els de la ciutat i van atacar Joab. Alguns d'entre els homes de David
caigueren, i va morir també Uries, l'hitita. 18 Llavors Joab va
informar David sobre totes les incidències de la batalla, 19 i va donar
aquesta ordre al missatger: «Quan acabis de referir al rei tots els detalls de
la batalla, 20
és possible que el rei s'enfadi i et digui: «¿Per què us heu acostat a la
ciutat? ¿No sabíeu que poden tirar des de la muralla? 21 Qui va matar
Abimèlec, fill de Jerobaal? No va ser una dona que a Tebés va llançar una mola
des de la muralla, i ell va morir? Per què us heu acostat a la muralla?»
Llavors digue-li: «També ha mort el teu servent Uries, l'hitita».
22 El missatger se'n va
anar i, a la seva arribada, va informar David de tot el que Joab li havia
encomanat i de tots els detalls de la batalla. David s'enfadà contra Joab i va
dir al missatger: «¿Per què us heu acostat a la ciutat? ¿No sabíeu que poden
tirar des de la muralla? Qui va matar Abimèlec, fill de Jerobaal? ¿No va ser
una dona que a Tebés va llançar una mola des de la muralla, i ell va morir? Per
què us heu acostat a la muralla?» 23
El missatger li va respondre: «És que aquella gent ens han atacat a camp obert.
Nosaltres ens hem llançat contra ells fins a l'entrada de la porta. 24 Però llavors els
arquers han començat a tirar contra els teus servents des de la muralla,
i han mort uns divuit homes d'entre els soldats del rei. També ha mort el teu
servent Uries, l'hitita». 25
David va dir al missatger: «Digues això a Joab: «No et desanimis per aquest
incident; l'espasa devora ara aquí, ara allà. Continua atacant la ciutat fins
que l'hagis arrasada». Encoratja'l així».
26 La muller d'Uries, en
saber que el seu marit era mort, va fer dol pel seu marit. 27 Passat el dol,
David la va fer anar a buscar, l'acollí a casa seva, i la va prendre per
muller; i aquesta li va donar un fill. Però Jahvè va desaprovar l'acció que
David havia comès.
12 Natan reprèn David de part de Déu.—
1
Jahvè va enviar a David el profeta Natan. Ell se li va presentar i li digué:
«En una ciutat hi havia dos homes, l'un ric i l'altre pobre. 2 El ric tenia molt
bestiar, petit i gran. 3
El pobre no tenia sinó una ovella jove. L'havia comprada i l'alimentava, i ella
creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu
vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. 4 Un dia, el ric va
tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó o un vedell dels seus
per oferir-lo a l'hoste, va agafar l'ovella del pobre i va preparar-ne un àpat
al seu visitant». 5
David s'enutjà moltíssim contra aquell home, i va dir a Natan: «Ho juro per la
vida de Jahvè: l'home que ha fet això mereixeria la mort. 6 Pagarà quatre
vegades l'ovella, per haver comès sense compassió una acció tan inhumana».
7 Natan li digué: «Aquest
home ets tu. Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Jo t'he ungit com a rei d'Israel i
t'he alliberat de les mans de Saül. 8
T'he donat la casa del teu senyor i he posat als teus braços les mullers del
teu senyor. T'he donat la casa d'Israel i de Judà i, per si això fos poc, t'hi
he afegit moltes més coses. 9 ¿Per què, doncs, has menyspreat Jahvè, cometent allò
que ofèn els seus ulls? Has fet morir amb l'espasa Uries, l'hitita, i has pres
per muller la seva dona. Ets tu qui l'has matat amb l'espasa dels ammonites. 10 Ara,
doncs, l'espasa no s'allunyarà mai més de casa teva, perquè, menyspreant-me a
mi, has pres la muller d'Uries, l'hitita, per fer-ne la teva esposa». 11 Això diu Jahvè:
«Mira, de la teva pròpia casa faré que s'aixequi el mal contra tu: prendré les
teves dones davant els teus ulls i les donaré a un parent teu, perquè jegui amb
elles a la vista d'aquest sol. 12
Tu ho has fet d'amagat, però jo ho faré a ple sol, davant de tot Israel».
Penediment de David. Mort del fill de Bet-Sabé.— 13 David digué a
Natan: «He pecat contra Jahvè». Natan li va dir: «També Jahvè ha perdonat el
teu pecat. No moriràs. 14
Però com que en això que has fet has menyspreat Jahvè, el fill que t'ha nascut
morirà». I Natan se'n tornà a casa seva.
15 Jahvè va enviar una
malaltia al nen que la muller d'Uries havia donat a David, 16 i David es posà
a implorar Déu a favor del nen i a dejunar. Va retirar-se i es passava la nit
dormint a terra. 17
Els ancians del seu palau intentaven de fer-lo alçar de terra, però no en feia
cas. I no tastava res amb ells. 18
Arribat el setè dia, el nen va morir. Els seus cortesans tenien por
d'anunciar-li la mort del nen, perquè deien: «Si mentre vivia el nen no feia
cas del que li dèiem, ¿com li farem saber que és mort? És capaç de fer una
desgràcia». 19
David, en adonar-se del xiuxiueig dels cortesans, va comprendre que el nen era
mort, i els preguntà: «¿Es mort, el nen?» Li van respondre: «És mort». 20 Llavors David
s'alçà de terra, es banyà, es perfumà i es canvià el vestit, entrà a la casa de
Jahvè i es prosternà. Després va tornar a casa seva, i va demanar aliment; li'n
van portar, i va menjar. 21
Els cortesans li deien: «¿Què és això que has fet? Mentre el nen vivia
dejunaves i ploraves; i tan bon punt ha mort, t'has alçat i has pres aliment». 22 Ell respongué:
«Mentre el nen vivia, dejunava i plorava perquè pensava: Qui sap si Jahvè es
compadirà de mi, i el nen viurà. 23
Però ara, un cop mort, per què he de dejunar? Sóc jo qui l'aniré a trobar, però
ell no tornarà pas cap a mi».
Naixement de Salomó.— 24 David va
consolar Bet-Sabé, la seua dona, va anar a la seva cambra i dormí amb
ella; va quedar embarassada, va tenir un fill i li posà Salomó. Jahvè el va
estimar 25
i va encarregar al profeta Natan que li posés el sobrenom de Jedidiès, en
gràcia de Jahvè.