Embedded Files
Argument de la Cançó de Roland
Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa després de set anys de guerra, fa tractes amb el rei àrab Marsili, i envia com a emissari Ganeló. Aquest, que odia Roland, nebot de Carlemany, trama amb els sarraïns una emboscada en la retirada de l’exèrcit franc, en la qual n’és atacada la rereguarda. Hi moren, lluitant valerosament, Roland i els pars de França, i molts cristians. Més tard, es descobreix la traïció de Ganeló, que és jutjat i esquarterat, i Carlemany desfà les forces sarraïnes de Marsili.
Mort de Roland
CLXXI
Ja sent Roland que la vista ha perduda;
es posa dret, hi met tota sa punya.
La seva cara té la color perduda.
Al seu davant, hi té una pedra bruna;
deu cops hi dóna amb dolor i rancúnia; 5
hi cruix l’acer, no es trenca ni s’esmussa.
«Ai! —diu el comte— Santa Maria ajuda’m!
Durandall bona, quina malaventura!
Quan hagi mort no us podré tenir en cura.
Tantes batalles campals portem vençudes 10
i tantes terres extenses obtingudes,
que són del rei de la barba canuda.
Mai sigueu d’home que defugi la lluita!
Un bon vassall llarg temps us ha tinguda;
jamai com vós a França n’hi haurà una. 15
CLXXIII
Roland colpeja contra una pedra grisa
i la rebaixa més que dir-ho sabria.
L’espasa cruix, no s’osca gens ni mica.
Devers el cel, amunt surt expel·lida.
Veient el comte que no se li rompia, 5
molt dolçament dintre seu la planyia:
«Ai Durandall, com ets bella i santíssima!
Al pom daurat guardes moltes relíquies:
una dent de sant Pere i sang de sant Basili,
cabells de sant Denís, sa senyoria, 10
i un tros de roba de santa Maria.
No és de dret que dels pagans mai sies;
per cristians sempre heu de ser servida.
Mai sigueu d’home que faci covardia!
Extenses terres amb vós he conquerides, 15
que són del rei de la barba florida,
que amb elles té poder i senyoria.»
CLXXIV
Ja se sent Roland per la mort atrapat;
sent com del cap al cor li va baixant.
A sota un pi corrents el comte ha anat,
de bocadents a l’herba s’ha tombat.
Sota seu posa l’espasa i l’olifant 5
i gira el cap envers l’host dels pagans:
ho ha fet així car vol de veritat
que Carles digui, i tots els qui amb ell van,
que el gentil comte va morir conquistant.
Colpint-se el pit, confessa els seus pecats 10
i per les seves culpes a Déu ofrena el guant.
Cançó de Roland. Quaderns Crema. Versió de Joan Jubany.
Page updated
Report abuse