DEL MÈTODE PER A LLEGIR Eugeni d'Ors  «Me pregunto si el millor mètode quan se llegeix, no és el de deixar lliure la ment. Jo no tracto mai d'interessar-me per un llibre: si l'interès no ve espontàniament, renuncio a la prova.» Aquesta màxima apareix en una sèrie de pensaments de Walt Whitman, de què ara ha publicat una traducció «La Nouvelle Revue Française». —Pot comparar-se aquella amb una curiosa pàgina del nostre pobre Soler i Miquel, que començava: «Yo siempre leo distraído...» Però jo us dic que hi ha aquí un erro de psicologia i una immoralitat. «Espontàniament»!... L'etern «espontàniament» dels romàntics!... —Però, ¿és que creieu que l’«interès» pot venir sense l'activitat, sense l'«esforç»? No veieu que, en el fons, lo que ens interessa sempre «som nosaltres»? ¿No capiu que. lo que ens interessa en les coses és lo que nosaltres posem en elles, —i en una lectura lo que nosaltres posem en la «lectura», .—i, per consegüent, el nostre esforç? Beneït l'esforç, perquè només a n'ell serà donada intel·ligència. Enteniment i voluntat no són dos noms a part dins l’ànima d'home. Enteniment és premi d'Amor. Solament pot ser ben comprès per home allò que home fa. Comprendre un llibre vol dir, en certa manera, «refer» un llibre. —I, sense esforç, seria possible això? Oh, massa, massa llegim «amb la ment lliure»! — «En nostres dies —deia un gran crític—, la lectura és devinguda quasi exclusivament una sensació...» D’aquí, un progressiu descens de nivell. Lector, autor, l’un fa descendir l'altre. A menys dificultat, menys esforç; a menys esforç, menys dificultat. Avall, avall, depressa! I l'Esperit se tapa la cara. No us l'escolteu massa, amics meus, aquest Walt Whitman. Nosaltres havem d'ésser els devots de l'Ordre, i Walt Whitman és el servent del Caos. No menys, segons hem vist en ses màximes, que en ses poesies. De les que deia el pur clàssic Jean Moréas, en ocasió en què el forçaren a entendre'n una: —«Tot això no és més que un bruhahà, un apilotament...» 18-XI-1910 Glosari. Ed. 62. |
|
|