EL DIARI QUE ERA UN ARBRE
Eugeni d'Ors



Llegia això, i me'n soc corprès.

Que els directors d'una gran fàbrica alemanya a Eisenthal han volgut fer experiència sobre quin fóra el temps mínim en què «un arbre de la selva podria canviar-se en un periòdic, prompte a ésser llegit».

A dos quarts de vuit d'un matí, tres bells arbres s'aixecaven al bosc veí a la ciutat. Cinc minuts després, aquests arbres, per ordre dels experimentadors, eren abatuts. De seguida se'ls portava a la fàbrica, un cop despullats de branques i escorça.

La pasta de la fusta líquida se dóna a les màquines de paper i, a les nou i trenta quatre minuts, la primera fulla era entregada.

La impremta d'un quotidià se trobava a quatre kilòmetres del lloc. Aquesta fulla fou de seguida donada a la premsa, mercès a la velocitat d'un automòbil.

A les deu del matí, apareixia impresa. En menys de dues hores i mitja, —precisem, en dues hores vint-i-cinc,— se po­gueren llegir les noves del dia damunt la fulla de paper que just deixava de rebre la carícia de 1'oreig boscà.

Una caiguda? Una sublimació?

Sublimació, sí, que la fulla passa d'element de Natura a ins­trument d'Esperit.  —Però el bressol tanmateix era ben noble i el canvi ben recent.

De pensar això, sembla que se'ns imposin certs devers de respecte envers aquesta fulla que fa tan poc era un arbre — com els que tenim envers un domèstic que encara ahir era un lliure fill de família al camp.

Escriptors que escriviu per a les fulles que eren arbres, pen­seu en això! — I si elles al matí rebien un aire sanitós i pur, que al rebre unes hores més tard el buf de la vostra ment —no hi trobin massa diferència!

 

29-IX-1913

Glosari. Ed. 62.

Comments