Vercingetòrix després de la presa d’Avàricum

Juli Cèsar

XXIX. L’endemà, convocat el consell, conhortà i exhortà els seus a no perdre el coratge ni a desanimar-se per cap contratemps; deia que els romans no havien triomfat ni per llur valentia ni en batalla, sinó gràcies a un estratagema i a una tècnica que els gals desconeixien; s’equivocaven els qui ho esperessin tot com a favorable en una guerra; eren testimonis que a ell mai no li havia abellit de defensar Avàricum; aquest infortuni, per tant, l’havien d’atribuir a la imprudència dels bitúrigs i a l’excessiva condescendència dels altres. Malgrat això, ell ho remeiaria de seguida amb èxits més importants, perquè, els pobles que pensaven diferent de la resta dels gals, ell amb traça se’ls faria seus, i formaria una sola voluntat de tota la Gàl·lia, a la qual, un cop unida, ni el món sencer no se li podria enfrontar, i això gairebé ja ho havia aconseguit. Mentrestant, per esguard de la salvació general, era just de demanar-los que es decidissen a fortificar el campament, per tal de poder resistir més fàcilment els atacs sobtosos de l’enemic.

 XXX. Als gals no els desplagué aquest parlament, més que més perquè ni ell mateix s’havia desanimat, després de sofrir un revés tan considerable, ja que ni s’havia amagat ni apartat de la vista de tothom; creien que era un home molt previsor i ben encaminat, puix que, quan encara no havia passat res, d’antuvi havia resolt d’incendiar Avàricum, i després d’abandonar-la. Així, mentre els revessos minven el crèdit d’altres generals, ell, en canvi, veia créixer el seu prestigi de dia en dia a despit del desastre.

 (Guerra de les Gàl·lies, llibre VII, XXIX-XXX)

Comments