Com s'ha de llegir,

^{COM S’HA DE LLEGIR}

^{Josep Pla}

No crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé. Jo, almenys, he defensat sempre aquest principi; malauradament no l'he pas practicat sempre. De jove —de disset a vint-i-set anys— vaig llegir tot el que em caigué a les mans —o sigui desordenadament. Havent disposat d'una memòria una mica viva, la lectura, vasta i desordenada, em creà la il·lusió que avançava positivament. Vaig adonar-me, però, que no era pas així. Ja comprenc que llegir bé és dolorós i difícil. Posar atenció en les coses —en un text-, mirar-les bé, pausadament, implica un gran esforç. L'estat natural de l'home no és pas l'atenció: és la dispersió, és volar de branca en branca com els ocells. Per això observar és més difícil que xerrar, que improvisar, que delirar. Observar és més difícil que pensar.

No conec cap llibre positivament formatiu (normatiu) que d'entrada no sigui dolorós de rompre, que no se us entravessi, com una nosa pesada. Per això crec que llegir bé vol dir en definitiva rellegir, insistir. Hi ha hagut llibres que no se m'obriren fins a la segona o tercera temptativa, i portant ja un nombre copiós d'anys a sobre. Vaig començar la lectura del Dant a Florència a vint-i-un anys, l'any 1920. Fins passats els quaranta anys i després de reiterats esforços, no vaig arribar a comprendre una mica la impressionant, grandiosa, simplicitat del poema. Vaig començar a llegir El Capital de Marx a París, el 1934. Els dos o tres primers contactes foren tan repel·lents que vaig arribar a odiar aquest llibre. Alguns anys després el vaig llegir amb interès i, fins on el vaig entendre, amb molt de profit. És un llibre molt important per a comprendre com va fet el món dels nostres dies, però no és pas un llibre complet.

Discutir si la joventut és més favorable a l'atenció que la vellesa potser té poc sentit. Pel que fa referència a mi, potser tinc a quaranta-cinc anys la mateixa força que a trenta —en aquest aspecte, una força més captativa, una percepció més directa.

Notes disperses. Ed. Destino