LA SERP BLANCA. UNA ANTOLOGIA DEL CONTE MODERN

 Propostes didàctiques


El gat negre

Edgar Allan Poe

1. Descriu l’atmosfera que es crea en el primer paràgraf d’aquest conte.

2. En aquest primer paràgraf el narrador es refereix així a la història que es disposa a contar: «El meu propòsit immediat consisteix a presentar al món, de manera clara, concisa i sense comentaris una sèrie de simples esdeveniments domèstics.» Comenta aquesta afirmació del narrador.

3. El personatge narrador insisteix al llarg del seu relat a afirmar que no està boig. Quins arguments ofereix per demostrar la seua salut mental? Què desmenteix aquests arguments?  

4. A què atribueix el narrador els seus crims? Es considera culpable o troba alguna justificació? Com s’explica la seua atracció pel mal?

5. Resumeix i comenta les principals característiques de la personalitat del narrador.

6. El relat inclou alguns fenòmens aparentment sobrenaturals, per bé que el narrador mai no els qualifica així. Quins són? Queda clar en el relat que es tracta de fets sobrenaturals o admeten alguna explicació lògica?

8. Quan el narrador troba el segon gat, comenta que «el seu afecte evident per mi em molestava i m’exasperava». Com es pot explicar aquesta reacció?

9. Quina funció acompleix el segon gat negre en l’acció d’aquest conte? Què simbolitza?

10. El narrador conta la seua història des de la presó, on espera ser executat a la forca. Quines premonicions de la mort del protagonista apareixen en el conte?

11. Com es comporta el protagonista quan arriba la policia? És cert, com ell mateix diu, que el «cor em bategava tranquil·lament, com el de l’home que dorm en la innocència»?

12. Assenyala els temes principals que es plantegen en aquest conte.

 


El cor delator

Edgar Allan Poe

1. Per què diu el narrador d’aquest conte que no està boig?

2. A què atribueix la decisió de matar el vell?

3. Què va fer la setmana abans de matar-lo?

4. Què va passar la vuitena nit que va entrar a l’habitació del vell?

5. Què va fer amb el cadàver?

6. En quin moment va trucar la policia a la porta del carrer? Per què?

7. Què va començar a sentir mentre estava amb els policies?

8. D’on procedeixen els batecs del cor que diu sentir el protagonista? Del propi cor o de la seua imaginació trastornada? Raona la resposta.

9. Quina relació hi ha entre l’estil del narrador —frases curtes, vacil·lants i emfàtiques— i la seua personalitat?

10. A qui s’adreça en realitat el narrador? Des d’on pot estar parlant? Quins motius hi ha per a dubtar de la veracitat del seu relat?

11. Identifica les referències als rellotges que hi apareixen i comenta’n el significat simbòlic.

12. Compara aquests aspectes d’El gat negre i d’El cor delator: punt de vista narratiu, característiques del personatge narrador, consideracions sobre la bogeria, motiu a què s’atribueix el crim, simbolisme del gat negre i del cor delator, final del relat.

13. Quines són les diferències principals entre aquests dos contes?

 

 

La joia

Guy de Maupassant

1. La brevetat del conte en determina els trets particulars com a gènere. Segons Edgar Allan Poe, un dels mestres d’aquest gènere, tot el conte ha d’anar encaminat a aconseguir «un cert efecte únic i singular» i l’escriptor «s’ha d’inventar els incidents, combinant-los de la manera que més bé l’ajude a aconseguir l’efecte preconcebut. Si la primera frase no tendeix a la producció d’aquest efecte, vol dir que ha fracassat en el primer pas. No hi hauria d’haver ni una sola paraula en tota la composició que no tendira, directament o indirectament, a aplicar-se al designi establert».

Quin creus que és l’efecte que ha volgut aconseguir Maupassant en La joia? Com s’aconsegueix la síntesi i la condensació que reclama Poe per al conte en aquest  relat de Maupassant?

2. En els contes de Maupassant el tancament de la frase final sol tenir molta importància, perquè ajuda a comprendre el veritable sentit del relat. Quina funció acompleix l’última frase de La joia?

3. És realment important que la joia siga falsa i que la protagonista ho descobrisca al final? Per què? Canviaria el significat d’aquest conte si la senyora Loisel no arribara a saber que la joia que va perdre era falsa?

4. Què podria passar després de l’última frase d’aquest conte? Què podria dir madame Loisel a madame Forestier, després que aquesta li manifesta que la joia que li va prestar era falsa?

5. En un moment del relat es diu: «Què hauria passat si no haguera perdut la joia?» Aquesta frase sembla induir a una lectura del conte com si tot haguera estat una mala passada del destí. Comparteixes aquesta interpretació? En cas contrari, suggereix-ne una de diferent.

6. Quan madame Loisel i el seu marit s’adonen que han perdut la joia, decideixen comprar-ne una altra per poder tornar la que els havien deixat. Haurien pogut actuar d’una altra manera? Et sembla que la possibilitat triada per Maupassant és la més convincent? Per què?

7. Escriu una descripció el més completa possible de madame Loisel i monsieur Loisel. A quina classe social pertanyen? Com és descrit el senyor Loisel? Quin contrast s’estableix entre tots dos?  Quina evolució experimenta  madame Loisel al llarg d’aquest relat?

8. En quina època té lloc l’acció d’aquest conte i quant de temps dura?

9. Quina visió es dóna del matrimoni en aquest conte?

10. Quina imatge de la dona es presenta en aquest conte? Des de quin punt de vista? Argumenta-ho amb fragments extrets del conte.

11. Quina idea vol comunicar Maupassant amb La joia? Quins temes hi  planteja? Què pot simbolitzar la joia?

12. Llegeix La Ventafocs i compara aquest conte tradicional amb La joia.

 

 

Les joies

Guy de Maupassant

1. Com va poder reunir la senyora Lantin unes joies tan valuoses?

2. Abans de saber que les joies eren autèntiques, quins detalls de la narració permeten dubtar el lector del caràcter de dona honesta i muller exemplar de la senyora Lantin?

3. Creus que la senyora Lantin estava enamorada veritablement del seu marit? Per què?

4. Quina relació hi ha entre el gust pel teatre de la protagonista i la seua personalitat?

5. Comenta la transformació que experimenten els sentiments i l’estat d’ànim del protagonista després de la mort de la seua dona.

6. Què fa vèncer la vergonya del senyor Lantin?

7. Quines característiques del senyor Lantin es revelen després de la mort de la seua dona?

8. Quin sentit dóna a aquest conte l’últim paràgraf?

9. Indica els principals efectes irònics d’aquest conte.

10. Compara les característiques del senyor i la senyora Loisel, la parella protagonista de La joia, amb les del senyor i la senyora Lantin. Quines semblances i diferències hi trobes?

11. Compara i comenta els finals de La joia i Les joies.

12. Quina conclusió es pot extreure de cada un d’aquests dos contes?

 

 

Vanka

Anton Txékhov

1.  Quin és el sentiment predominant que es desprèn de la lectura de Vanka? Quin efecte produeix sobre el lector el final?

2.  L’acció d’aquest conte se situa en Nadal. Quina relació té aquest fet amb l’argument de Vanka?

3. Et sembla que la carta de Vanka la podria haver escrit un xiquet de nou anys? Per què?

4. Quin és l’estat d’ànim de Vanka que es descriu en el primer paràgraf?

5. Què conta Vanka del seu passat? A què s’associa el passat en aquest conte? I el present?

6. En quina època se situa aquesta narració?

8. Quins narradors utilitza Txèkhov? Quina funció té l’ús de dos narradors? Com definiries l’actitud del narrador omniscient davant la història que conta?

9. Quins temes es plantegen en Vanka?

 


La dama del gosset

Anton Txékhov

I

1. Com era el matrimoni de Gúrov?

2. Per què Gúrov «gairebé sempre parlava malament de les dones»?

3. Quina explicació es dóna al fet que Gúrov siga un seductor?

4. Com entra en contacte Gúrov amb Anna? Què s’expliquen tots dos de les seues vides?

5. Què suggereix sobre la personalitat de Gúrov el fet que havia volgut convertir-se en un cantant d’òpera?

 

II

1. Quins sentiments experimenta Anna quan va amb Gúrov a l’habitació de l’hotel? Com reacciona Gúrov quan Anna sembla tenir remordiments?

2. Assenyala el contrast que crea Txékhov la primera vegada que Gúrov i Anna estan junts a l’habitació de l’hotel.

3. Quins són els sentiments de Gúrov quan Anna se’n va? Per què podem pensar que aquesta relació ha estat alguna cosa més que una aventura passatgera per a ell?

4. Comenta la descripció del mar que apareix en aquest capítol. Com insinua aquesta descripció el canvi que experimentarà la vida de Gúrov?

 

III

1. Quins fets indiquen que Gúrov està enamorat?

2. Què li passa quan intenta comunicar a algú el que sent? Durant aquest breu diàleg es crea un contrast entre Gúrov i el seu interlocutor. Aquest contrast, quin altre contrast del capítol anterior recorda?

3. Per què Gúrov va a la ciutat d’Anna? Què sent quan la veu al teatre?

4. Comenta el contrast que es produeix entre els sentiments que desperta Anna en Gúrov i la descripció que d’ella i del teatre fa el narrador.

 

IV

1. Què és el que Dmitri «veu» per primera vegada quan es mira a l’espill?

2. Indica les referències al color gris que apareixen en aquest relat. Què poden suggerir?

3. Identifica la comparació que utilitza el narrador per descriure la situació dels dos amants i comenta’n el significat.

4. Gúrov i Anna estan veritablement enamorats? Quins són els motius de l’amor de Gúrov per Anna?

 5. Quin sentit dóna a la relació de Gúrov i Anna aquesta frase: «I heus aquí que ara, quan els cabells se li començaven a tornar blancs, ara s’havia enamorat per primera vegada.»

6. Comenta el paràgraf final que tanca aquest conte. Quines característiques té aquest final? Quin sentit dóna al conte?

7. Assenyala i comenta els temes principals de La dama del gosset.

 


El regal de Reis

O. Henry

1. Descriu la situació inicial que es planteja en el primer paràgraf.

2. Identifica i comenta la reflexió moral que fa el narrador en el segon.

3. On vivien Della i Jim?

4. Quines dues coses tenia aquesta parella de què tots dos estaven molt orgullosos?

5. Assenyala les comparacions que utilitza el narrador per a dir com eren els cabells de Della.

6. Què va decidir Della per poder comprar un regal per a Jim?

7. Què li va comprar? Quines qualitats tenia aquest objecte que podien aplicar-se també a Jim?

8. Què va fer Della només arribar a casa després de comprar el regal per a Jim?

9. Explica la veritable causa de la cara d’estupor que va fer Jim en veure-la. Què expressaven els seus ulls?

10. Quin és el veritable regal de Reis que es fan Della i Jim?

11. Comenta les frases amb què el narrador tanca el seu relat: « Per acabar, diguem als savis d’avui dia que, de tots els qui fan regals, aquests dos eren els més savis. De tots els qui fan i reben regals, els més savis són els éssers com Jim i Della. A tot arreu són els més savis. Ells són els Reis d’Orient.»

12. Quines referències bíbliques apareixen en aquest conte?

13. Descriu la parella formada per Della i Jim.

 

 

L’habitació moblada

O. Henry

1. Quina característica té, segons el narrador, una part de la població del districte d’edificis rojos del baix West Side?

2. Per què diu que les cases d’aquest barri deuen tenir milers d’històries per contar?

3. A què compara el narrador la dona que lloga l’habitació al jove?

4.  Quins elements destaca el narrador per expressar l’ambient sòrdid de l’edifici?

5. Què va preguntar el jove a la dona abans de quedar-se l’habitació?

6. Quina descripció fa de la xica que està buscant?

7. Descriu l’habitació que va llogar el jove.

8. Assenyala els indicis que hi havia en l’habitació dels antics llogaters.

9. Què li va recordar una olor que va sentir de sobte?

10. Explica que va fer el jove després d’anar a preguntar a la dona encarregada de l’edifici.

11. Qui havia llogat l’habitació abans d’ell?

12. Comenta els temes que es plantegen en aquest conte.

13. Compara aquest conte amb El regal de Reis. Quines diferències i semblances hi trobes?

 

 

Un succés en el pont sobre el riu Owl

Ambrose Bierce 

1. Quina situació es descriu al començament d’aquest conte?

2. En quina època se situa l’acció?

3. Quin fet mostra en el primer capítol la intensitat del moment que està vivint el condemnat?

4. Qui era Peyton Farquhar? Per què l’han sentenciat a mort?

5. De quin exèrcit era en realitat el soldat que va dir a Farquhar que el pont cremaria fàcilment?

6. Cita alguns dels comentaris irònics que apareixen en el primer capítol sobre la guerra i els militars.

7. Com aconsegueix l’autor provocar l’efecte de sorpresa del final?

8. Indica els detalls que suggereixen que la fugida del protagonista no és real. Per què els lectors accepten la possibilitat del trencament de la corda?

9. Al començament del relat el narrador descriu l’acció exterior. Més tard, passa a descriure la consciència interior del personatge principal i només en l’última frase del relat retorna a la decripció exterior. A partir de quin moment es produeix el canvi de la narració exterior a l’interior? Quins fets ens permeten deduir que el narrador està descrivint la consciència interior del personatge i no l’acció exterior?

10. Assenyala els símbols de la mort que apareixen en aquest relat.

11. Quina imatge utilitza Bierce per descriure el moment de la mort?

12. Quin creus que és el tema principal d’aquest conte? Raona la resposta.

 

 

La finestra tapiada

Ambrose Bierce

1. En quina època i en quin lloc se situa l’acció d’aquesta història?

2. A què fa referència el títol?

3. Què és el que passa al final?

4. Quan la va atacar la pantera, la dona estava morta o viva? Raona la teua resposta a partir de l’anàlisi de l’últim paràgraf.

5. Què va matar la dona, la pantera o el tret d’escopeta de Murlock? Raona la teua resposta.

6. Discuteix què va ocórrer realment en l’habitació a fosques. Es podria interpretar que tot ha estat una conseqüència d’un somni o d’una al·lucinació que ha tingut Murlock?

7. Qui era Murlock? Què se sap de la seua dona?

8. Com va reaccionar Murlock quan va pensar que la dona estava morta? Què és el que fa amb el cadàver?

9. Quin tipus de narrador utilitza Bierce en aquest conte?A partir de quin paràgraf utilitza la primera persona?

10. Assenyala les expressions del conte que fan referència a la falta d’informació del narrador i a la inseguretat que mostra sobre alguns dels fets que conta.

11. Qui li va contar la història? Quins fets de la història formen part del que li van contar i quins se’ls imagina ell mateix com a probables?

12. Aquest conte es pot classificar com un conte de terror. Quines característiques d’aquest subgènere presenta? Conté algun element sobrenatural?

 

 

La pota de mico

W.W.Jacobs

1. Quin va ser l’últim desig que va demanar el senyor White? Per què?

2. Segons Morris, el desig que es demana sempre en tercer i últim lloc és la mort, però quina mort? La d’un mateix? Què podria haver demanat Morris en tercer lloc? Va demanar realment?

3. Com va arribar la pota de mico a mans del brigada Morris? Per què la guardava? Per què vol cremar-la ara?

4. Assenyala les característiques que té l’escena que es descriu en el primer paràgraf.

5. On és situada la casa dels White? Quina relació pot tenir la localització de la casa amb la història d’aquest conte?

6. El senyor White és una persona jubilada que porta una vida tranquil·la i satisfeta. De tota manera, hi ha alguns elements de la seua personalitat que contrasten amb aquestes característiques. Quins?

7. Descriu la personalitat i el caràcter de cada un dels tres membres de la família White.

8. La premonició és una tècnica narrativa amb la qual l’escriptor al·ludeix al que passarà més endavant. De vegades, es descriu una situació o un fet al començament del relat que és realment com una síntesi de l’argument que es desenvoluparà a continuació. Així, els dos paràgrafs inicials del conte prefiguren tot el que passarà i es pot considerar una síntesi de l’argument d’aquest conte.        Rellegeix aquest fragment i indica quins esdeveniments posteriors hi apareixen prefigurats. Les frases que fan referència a aquests fets posteriors  apareixen numerades i delimitades entre claudàtors:       «A fora, feia una nit freda i humida, però a la sala d’estar de Vil.la Laburnam les persianes estaven abaixades i el foc cremava vivament. Pare i  fill jugaven als escacs; 1[la manera de jugar del primer comportava canvis tan radicals]  i 2[posava el rei en perills tan extrems i inútils], que fins i tot provocava els comentaris de la vella senyora de cabell blanc, que feia mitja plàcidament al costat del foc.

         -Escolteu el vent -va dir el senyor White, 3[que s’havia adonat d’un error fatal quan ja era massa tard] 4[i volia impedir afablement  que el seu fill també se n’adonés.]»

9. D’altres vegades els escriptors provoquen aquest efecte de premonició creant una atmosfera que projecta el to del que ha de passar. Assenyala’n alguns exemples en el conte de Jacobs.

10. El tema de la impossibilitat de modificar el destí s’emmiralla en l’estructura en tres parts de la història. Cada una està construïda entorn del mateix esdeveniment central; la repetició d’aquest fet i les conseqüències que se’n segueixen reforcen la lliçó del conte sobre aquest tema. Què és el que es repeteix en les tres parts del conte?

11. D’altra banda, aquesta divisió de la història en tres parts subratlla la importància del nombre tres en l’estructura d’aquest relat. Quins fets del conte es poden relacionar amb el nombre tres?

12. Alguns dels elements que apareixen en La pota de mico tenen un marcat caràcter simbòlic, com el joc dels escacs, el foc o l’espelma. Comenta el significat simbòlic d’aquests elements.

13. Quines característiques té el desconegut que anuncia la mort de Herbert? Què pot simbolitzar?

14. Com crea l’autor un ambient de terror en la tercera part?

151. La major part dels relats que va escriure W.W. Jacobs són de caràcter humorístic. La pota de mico, tot i ser un relat de terror, conté també alguns elements d’humor. Identifica’ls. Quin paper juguen en el relat?

16. Assenyala l’efecte que aconsegueix Jacobs no mostrant-nos la persona o la cosa que truca a la porta.

17. El brigada Morris diu que el faquir que va dotar la pota de mico d’un poder màgic «volia demostrar que el destí governa les vides dels homes, i que els qui intenten oposar-s’hi en paguen les conseqüències». Creus que aquesta frase podria resumir el sentit del conte?

18. Creus que La pota de mico es pot considerar un conte fantàstic? Justifica la teua resposta.

 

 

El finestral obert

Saki

1. Qui és Franton Nuttel? Quines característiques té com a personatge? Què en pensen els altres?

2. Quina idea donen de la personalitat de Vera les primeres paraules que pronuncia?

3. Comenta la relació que té el nom de la xica amb la seua personalitat.

4. En quin moment del conte decideix Vera contar a Nuttel la seua història? Què li fa decidir-se a inventar-la?

5. Per què Nuttel es creu la història que li conta Vera? Què fa creïble aquesta història?

6. En la primera lectura d’aquest conte, què vas pensar de la senyora Sappleton quan aquesta diu que els quatre homes tornaran prompte?

7. Què vas pensar quan els homes tornen?

8. El finestral obert experimenta diverses transformacions com a conte: de conte psicològic a conte de terror, i de terror a conte còmic. Identifica aquests canvis.

9. Indica alguns dels comentaris irònics del narrador.

10. Comenta l’última frase del conte. Hi ha alguna diferència entre mentir i contar històries?

11. Quina visió dels éssers humans i de les relacions humanes revela aquest conte?

 


Davant la llei

Franz Kafka

1. Què pot simbolitzar la Llei? Quin sentit pot tenir presentar la Llei com un lloc on un vol entrar?

2. Al final del conte el porter diu a l’home de poble que l’entrada que guarda li era destinada únicament a ell. I, tanmateix, li ha negat l’entrada. Com es pot explicar aquesta paradoxa?

3. Si interpretem aquesta paràbola en un sentit religiós, què poden simbolitzar la Llei i l’espera inacabable i aparentment inútil?

4. Des d’un altre punt de vista, la Llei podria al·ludir a un poder absolut de caràcter polític, econòmic o social. El porter, per exemple, parla d’altres porters de rang superior. Coneixes organitzacions socials o estructures de poder semblants a la que es descriu en aquest conte?

5. Si es considera la Llei com un símbol del destí humà, ineludible i inabastable alhora, quina visió consideres que ofereix aquest text de la condició humana?

6. Com intenta l’home de poble obtenir l’entrada? Quines altres coses hauria pogut fer?

7. Assenyala els moments més significatius que descriu aquesta història entre la demanda d’admissió de l’home de poble dins la llei i la seua mort.

8. Per què l’home de poble demana l’entrada a la llei?

9. El porter impedeix realment l’entrada a l’home de poble?

10. Comenta quin és per a tu el sentit d’aquesta història.

 

 

Un missatge imperial

Franz Kafka

1. En el conte es diu que és impossible que el missatge arribe mai al seu destinatari i, alhora, que el súbdit a qui va adreçat somia totes les nits aquest missatge. Com es pot entendre aquest somni? El somia realment? Vol dir simplement que l’espera? S’imagina que l’emperador li ha enviat un missatge?

2. El missatge s’ha enviat realment? Quines expressions del text plantegen dubtes?

3. Indica quin motiu podria tenir l’emperador per a enviar un missatge a un dels seus súbdits poc abans de morir. Quin missatge personal podria esperar un súbdit de l’emperador?

4. Quin podria ser el contingut d’aquest missatge?

5. Què pot simbolitzar aquest missatge que no podrà arribar mai al seu destinatari?

6. Què poden simbolitzar els infinits obstacles amb què es troba el missatger?

7. Borges va observar, referint-se a l’obra de Kafla, que «en casi todas sus ficciones hay jerarquís y esas jerarquías son infinitas” i que “el motivo de la infinita postergación rige también sus cuentos». Aplica aquestes observacions de Borges a Un missatge imperial.

8. Busca un resum de l’argument d’El procés i d’El castell. Quina semblança trobes entre aquestes dues novel·les i aquest conte?

9. Comenta les interpretacions que es podrien fer d’aquest conte.

 

 

Els assassins

Ernest Hemingway

1. Quin tipus de narrador utilitza Hemingway en aquest conte? Justifica la teua resposta amb exemples extrets del text.

2. Comenta les característiques més importants de l’estil de Hemingway. Quin efecte produeix? Quina relació hi ha entre aquest estil i els personatges i situacions de la narració?

3. El mètode narratiu d’aquest conte és totalment escènic; de fet, el narrador actua quasi com una càmera cinematogràfica. En aquest conte hi podem distingir una escena inicial llarga i altres tres, més curtes. Indica on comença i acaba cada una i resumeix-ne el contingut.

4. Quines característiques té el diàleg que estableixen els dos homes amb el cambrer?

5. Per què un dels assassins demana sopar encara que George els diu que no se serveixen sopars fins a les sis?

6. Per què els dos gàngsters mengen amb guants? Per què miren a l’espill que hi ha darrera el taulell?

7. Assenyala com reaccionen George, el cuiner i Nick Adams davant els assassins.

8. Quin és el protagonista d’aquest relat? Per què?

9. Quina edat pot tenir Nick Adams? Com reacciona davant tot el que passa?

10. Per què volen matar Ole Andresson? Per què aquest no vol fugir?

11. Per què Nick Adams vol anar-se’n de la ciutat?

12. Descriu les característiques del món que presenta Hemingway en aquest conte.

13. Diversos crítics han indicat que el tema fonamental d’Els assassins seria el descobriment del mal per part de Nick Adams. Aquest relat presentaria el seu procés d’iniciació a la part més fosca de la vida adulta. Comenta i discuteix aquesta interpretació.

14. Quin sentit té el final? Quina conclusió se’n pot extreure?

 


Corder al forn

Roald Dahl

1. Quines característiques té l’ambient que es descriu en el primer paràgraf?

2. Hi ha algun element en aquest ambient que es puga considerar una premonició del que passarà després?

3. Mary Maloney es transforma en molt poc temps de pacífica mestressa de casa en assassina. Abans de l’assassinat, el relat ofereix algun indici que pose en dubte el seu caràcter ingenu i innocent?

4. Abans que Patrick Maloney diga a la seua dona que vol abandonar-la, com crea Dahl un suspens, quins detalls mostren que està a punt de passar alguna cosa?

5. Quins motius pot tenir Patrick Maloney per abandonar la seua dona?

6. Quan Mary Maloney diu al seu marit que prepararà el sopar, es pot dir que ha decidit ja assassinar el seu marit o ho fa sobre la marxa? Consideres que Mary Maloney comet l’assassinat en un moment d’arravatament passional o ho fa d’una manera freda i calculada?

7. Explica la teua reacció davant aquesta història. Sents simpatia per Mary Maloney? Per què? Esperaves un final diferent? Quin?

8. Creus que s’arribarà a saber que Mary Maloney ha mort el seu marit? Raona la teua resposta. Comenta també aquesta frase del conte: «Si trobes l’arma, ja tens l’assassí.»

9. Quina és l’única pista veritable que troben els policies, encara que no s’adonen de la seua importància?

10. En la nostra cultura el corder es considera un símbol de la innocència i, més concretament, de la víctima innocent. Quin paper juga aquest valor simbòlic del corder en aquest conte?

11. Una de les característiques de l’estil de Roald Dahl és la utilització de l’humor negre. Esmenta algunes de les mostres d’aquest tipus d’humor que apareixen en aquest conte. Recorda que l’humor negre és el tipus d’humor que sol accentuar els aspectes violents i cínics de les coses, de les situacions i de les persones.

12. Comenta els temes que es plantegen en aquest relat.

13. Escriu una anàlisi de les personalitats dels dos protagonistes d’aquest conte. Quin judici moral en faries?

 


Viatge de Nadal

Enric Valor

1. En quina època està situada l’acció d’aquest conte?

2. I en quines comarques valencianes? Assenyala els noms de pobles i ciutats valencians que hi apareixen esmentats.

3. Indica el punt de vista del narrador que s’utilitza en aquest text. Justifica la teua resposta.

4. Comenta el contrat que s’estableix entre els Jordi i Jesús.

5. Quina relació hi ha entre el nom del protagonista i la nit de l’any en què se situa l’acció d’aquest relat?

6. Per què diu Jesús al final del conte que «el que sé de cert és que sí que he nascut la Nit de Nadal»?

7. Explica l’itinerari que segueix Jesús des que comença el seu viatge fins que és rescatat.

8. Com va canviant el paisatge a mesura que Jesús puja muntanya amunt?

9. Indica el fenomen que precedeix el començament de la nevada.

10. Explica el sentiment que s’apodera del protagonista quan nota que comença a nevar.

11. Quina metàfora utilitza el narrador per a referir-se a l’efecte de les primeres volves de neu sobre el rostre de Jesús?

12. La riquesa lèxica en la descripció del paisatge és una característica important de l’obra narrativa d’Enric Valor. Completa la graella següent amb les paraules del text que fan referència als següents camps semàntics.

 

accidents geogràfics

 

 

vegetació

 

 

fenòmens meteorològics

 

 

 13. Indica els elements característics de les rondalles que es poden identificar en aquest conte d’Enric Valor.

14. Assenyala algun fragment en què Valor descriu el paisatge i comenta quines figures literàries utilitza. 

ĉ
Enric Iborra,
4 de set. 2012, 10:25
Comments