QUATRE VARIACIONS SOBRE EL CARPE DIEM
Pierre de Ronsard (castell de La Possonnière, 1 de setembre de 1524 - Saint-Cosme-en-l'Isle, 27 de desembre de 1585). Traduccions de Pere Rovira (Les roses de Ronsard. Ed. Proa.)
No demano la mort
No demano la mort de la que em té tancat el cor a la presó; però, venja'm, Amor, dels meus plors de sis anys; canvia, per favor, la seva cabellera, sembra neu al seu cap.
Si tu vols, serà fàcil: atorga'm la venjança; tu que escurces els anys, també els pots allargar. No permetis que ultratgin un soldat del teu camp. Concedeix-me el que et prego: que sigui una anciana.
Ella es vanagloria dels cabells arrissats, de la joventut fresca, dels seus ulls esmolats que disparen al cor i li claven mil fletxes.
Digues, ¿per què presums d'aquestes pobres coses? La bellesa és com vent, la bellesa és dolenta, i en un dia s'esfulla com s'esfullen les roses.
Quan siguis molt velleta
Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d'espelma, a la vora del foc, cabdellant i filant, diràs, meravellada, uns versos meus cantant: Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.
I les teves criades, ja mig endormiscades damunt de la labor, en sentir dir Ronsard, aniran despertant-se, i aixecaran el cap beneint el teu nom, d'una immortal lloança.
Jo seré sota terra i, fantasma sense os, a l'ombra de la murta trobaré el meu repòs; tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l'amor meu i el teu cruel desdeny. No esperis fins demà, viu ara, tingues seny: cull des d'avui mateix les roses de la vida.
Konstandinos Kavafis (Alexandria, 29 d'abril de 1863 - Alexandria, 29 d'abril de 1933). A la taverna del mar (Lluís Llach sobre la traducció de Joan Ferraté: Les poesies de C.P. Cavafis. Quaderns Crema.) A
la taverna del mar hi seu un vell
Bertolt Brecht (Augsburg, Suàbia, 10 de febrer de 1898 - Berlín, 14 d'agost de 1956). Traducció de Feliu Formosa. Poemes i cançons. Ed. 62-Empúries. CONTRA LA SEDUCCIÓ 1 3
|