QUATRE VARIACIONS SOBRE EL CARPE DIEM

 

Pierre de Ronsard (castell de La Possonnière, 1 de setembre de 1524 - Saint-Cosme-en-l'Isle, 27 de desembre de 1585). Traduccions de Pere Rovira (Les roses de Ronsard. Ed. Proa.)

 

 No demano la mort

 

No demano la mort de la que em té tancat

el cor a la presó; però, venja'm, Amor,

dels meus plors de sis anys; canvia, per favor,

la seva cabellera, sembra neu al seu cap.

 

Si tu vols, serà fàcil: atorga'm la venjança;

tu que escurces els anys, també els pots allargar.

No permetis que ultratgin un soldat del teu camp.

Concedeix-me el que et prego: que sigui una anciana.

 

Ella es vanagloria dels cabells arrissats,

de la joventut fresca, dels seus ulls esmolats

que disparen al cor i li claven mil fletxes.

 

Digues, ¿per què presums d'aquestes pobres coses?

La bellesa és com vent, la bellesa és dolenta,

i en un dia s'esfulla com s'esfullen les roses.

 

 

 Quan siguis molt velleta

 

Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d'espelma,

a la vora del foc, cabdellant i filant,

diràs, meravellada, uns versos meus cantant:

Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.

 

I les teves criades, ja mig endormiscades

damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,

aniran despertant-se, i aixecaran el cap

beneint el teu nom, d'una immortal lloança.

 

Jo seré sota terra i, fantasma sense os,

a l'ombra de la murta trobaré el meu repòs;

tu seràs a la llar una vella encongida,

 

lamentant l'amor meu i el teu cruel desdeny.

No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:

cull des d'avui mateix les roses de la vida.

 

 

 

 

Konstandinos Kavafis (Alexandria, 29 d'abril de 1863 - Alexandria, 29 d'abril de 1933).

A la taverna del mar

(Lluís Llach sobre la traducció de Joan Ferraté: Les poesies de C.P. Cavafis. Quaderns Crema.)

A la taverna del mar hi seu un vell
amb el cap blanquinós, deixat anar;
té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia.

Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
sap que el temps ha passat sense cap goig,
que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia.

És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
Era, era quan era ahir encara.


I se'n recorda del seny, el mentider,
com el seny que li va fer aquest infern
quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara".

I fa memòria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.

A la taverna del mar, hi seu un vell
que, de tant recordar, tant somniar,
s'ha quedat adormit damunt la taula.

 

 

Bertolt Brecht (Augsburg, Suàbia, 10 de febrer de 1898 - Berlín, 14 d'agost de 1956). Traducció de Feliu Formosa. Poemes i cançons. Ed. 62-Empúries.


CONTRA LA SEDUCCIÓ


1
No us deixeu seduir!
No hi ha resurrecció.
El dia és a les portes;
Sentiu ja el vent nocturn:
No tornarà el matí.

2
No us deixeu enganyar:
La vida no és tan breu.
A glops l'heu d'engolir!
No n’haureu tingut prou
Quan l’haureu de deixar!


3                 
No us deixeu consolar!
No teniu gaire temps!
Els redimits, que es fotin!
La vida és el més gran:
No sempre la tindreu.

4
No us deixeu reduir
Per ser esclaus i explotats!
De què heu de tenir por?
Morireu com les bèsties
I res més no hi haurà.


 

Comments