COM UNA CISTELLA DE CIRERES

Enric Senabre

 

Un dietari literari és un llibre de llibres i la portada del que presentem encerta amb la imatge d’una gran biblioteca que es posa a la nostra disposició de lector llaminer i capriciós. Però aquest exercici literari d’oferir, estimular, mostrar les millors obres de la literatura universal pot resultar un simple recorregut erudit i lineal o una obra literària per ella mateixa. En el cas que ens ocupa la lectura es converteix en una experiència semblant a la de menjar-nos una cistella de cireres. N’agafes una i l’assaboreixes amb deler, però de seguida els teus ulls en miren una altra més roja, més grossa, més brillant i no en pots resistir el desig i te la menges també, però ací no acaba la cosa, perquè no pots parar i te’n fas un fart. Una experiència semblant tenim amb el dietari d’Enric Iborra, comencem a llegir-lo i ens hi sorprén el seu sentit literari, la seua erudició, l’apassionament que ens transmet sobre alguna de les obres de la literatura universal que comenta, però de seguida trobem una altra entrada més suggerent encara i ens capbussem en la seua lectura, i al moment ja en veiem una altra, i no podem resistir-nos a assaborir-la. 

L’obra d’Iborra aconsgueix aquest efecte màgic perquè està magníficament escrita, aporta la informació justa per comprendre millor les obres que comenta i transmet un gust per la literatura que es converteix en una experiència lectora satisfactòria. Les obres sobre les quals se centren els articles són ben conegudes, La metamorfosi i Madame Bovary, Èdip rei i l’Odissea, el Decameró i la Divina Comèdia entre moltes altres, però això no ens estalvia la sorpresa que representen els comentaris personals de l’autor, les aportacions bibliogràfiques que ens suggereix o les narracions abreujades de la trama. En tots els casos un llenguatge àgil i atractiu ens atrapa en aquest joc de nines russes en el qual la lectura de l’obra original no esgota el nostre interés i ens sorprén amb una segona interpretació o amb una comparació amb altres obres o amb una reacció dels lectors joves amb els quals treballa, de manera apassionada, l’autor del llibre. 

A més a més, podem dur a terme, com a mínim, tres lectures d’aquest llibre. Podem llegir-lo com un dietari literari en sentit clàssic, perquè l’autor té gust, formació i capacitat de transmetre el seu entusiasme. També podem llegir-lo com una obra erudita i ben fonamentada, amb citacions adients i dades de rellevància sobre les obres comentades que ens ajuden a compredre-les millor. En aquest sentit, l’autor maneja una bibliografia imprescindible que no arriba a cansar-nos perquè no és citada amb presumpció ni pretensió de dir l’última paraula. En tercer lloc, tenim a les mans el dietari d’un professor de literatura que ens capbussa en les seues classes i converteix el seu alumnat en interlocutors propers i estimulants d’unes lectures imprescindibles. Com bé diu l’autor «als disset anys un es pot encarar amb qualsevol llibre» i en aquest sentit el receptor s’amplia a qualsevol etapa vital, però als disset anys es té un entusiasme i capacitat de sorpresa que no es tenen posteriorment, i és aquest apassionament el que ens transmet l’alumnat que es converteix en interlocutor de la nostra lectura. 

Per acabar, podem afirmar que el dietari d’Iborra aconsegueix unir dos aspectes literaris que són difícils de trobar enllaçats. Iborra «ensenya» literatura, ho fa a les seues classes i ens ho transmet a través de les entrades del seu blog que ha convertit, revisades i seleccionades, en el llibre que presentem i que esdevé, d’aquesta manera, una mostra més de les sinergies positives que es creen en els nous mitjans digitals i els llibres i la literatura. Però a més a més, l’autor «viu» la literatura, i és aquesta «experiència» apassionada la que aconsegueix transmetre amb els seus comentaris. I és per això que, quan comencem a llegir, ja no podem parar i, quasi sense adonar-nos-en, obtenim una visió general de la història de la literatura ben estructurada i fonamentada unida a una experiència literària que ens deixa a la boca el sabor de les cireres acabades de collir. 

(Caràcters, 67, primavera, 2014)

Comments