Èdip rei episodi II

IOCASTA: Pels déus, senyor, explica’m també a mi quina és la causa de la còlera que et domina.

EDIP: T'ho diré, perquè jo et respecto més que ningú. És Creont, que ha conspirat contra meu.

IOCASTA: Parla. Explica’m exactament la vostra disputa.

EDIP: M’acusa d’ésser l’assassí de Laios.

IOCASTA: Ho sap per ell mateix o ho ha sentit d'algú?

EDIP: Ha fet venir un endeví infaust, perquè, el que és la seva boca, és ben lliure d’acusacions.

IOCASTA: Oblida’t d'això que dius ara; escolta’m i veuràs que no hi ha ningú, d’entre els mortals, que en sàpiga res, de l’art d'endevinar. I te’n donaré proves breus i clares. Una vegada van vaticinar a Laios, no diré que Febos mateix, sinó els seus servidors, que el seu destí era morir a mans del fill que naixeria d’ell i de mi. I, segons expliquen, el van matar uns bandits estrangers en un nus de camins. I quant al fill, quan encara no havien passat tres dies del seu naixement, li va lligar els dos peus i el va fer abandonar per mans de criats en el paratge més inaccessible de la muntanya. Per això Apol.lo no va aconseguir que fos l' assassí del seu pare ni que s' acomplís allò que Laios més temia, morir a mans del seu fill. I foren paraules d'endeví les que presagiaren aquestes desgracies. Que no et torbin, doncs, aquestes altres, perquè allò que un déu considera necessari, ell mateix ho revela amb mitjans senzills.

EDIP: Com se’m trasbalsa l’ànima i se’m remouen els pensaments quan escolto, dona, les teves paraules.

IOCASTA: Quines velles inquietuds et fan parlar així?

EDIP: M'ha semblat sentir dir que Laios va ésser assassinat en una cruïlla de camins.

IOCASTA: Així ho van explicar i mai no ha estat desmentit.

EDIP: I on és l’indret on s’esdevingué la desgracia?

IOCASTA: Al país anomenat Fòcida, en el lloc on es troben el camí que ve de Delfos i el que ve de Dàulida.

EDIP: I quant de temps ha passat des d’aquests fets?

IOCASTA: El fet fou comunicat a la ciutat poc abans que tu apareguessis i et fessis càrrec del govern d'aquesta terra.

EDIP: Oh Zeus! Que has planejat de fer-me?

Sòfocles, Edip rei. La Magrana.