La cançó de Roland

LA CANÇÓ DE ROLAND

Les cançons de gesta són poemes narratius medievals, en llengua romànica, centrats en fets històrics, però amb molts elements llegendaris. Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars, que les cantaven o recitaven davant de tota mena de públics. La personalitat de l’autor resta sempre amagada. En el pas del xii al xiii, alguns escriptors de formació culta van refer els vells temes. Algunes d’aquestes versions cultes que s’han conservat són el Poema del Mío Cid, en castellà, o la Cançó de Roland, en francés.

La Cançó de Roland és la més antiga de les cançons de gesta franceses conservades. Narra el fet que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa després de set anys de guerra, fa tractes amb el rei àrab Marsili, i envia com a emissari Ganeló. Aquest, que odia Roland, nebot de Carlemany, trama amb els sarraïns una emboscada en la retirada de l’exèrcit franc, en la qual n’és atacada la rereguarda. Hi moren, lluitant valerosament, Roland i els pars de França, i molts cristians. Més tard, es descobreix la traïció de Ganeló, que és jutjat i esquarterat, i Carlemany desfà les forces sarraïnes de Marsili.

Les línies generals de la narració i alguns personatges es fan ressò d’una realitat històrica llunyana. Tres segles abans, el 778, hi va haver una batalla a Roncesvalls, al Pirineu navarrés, on la rereguarda d’un exèrcit de Carlemany va ser desfeta per l’atac dels bascos. El record d’aquest fet es va anar ampliant i modificant amb elements populars i erudits, i s’hi van introduir personatges inventats, fins a constituir un relat llegendari que un escriptor va convertir en la Cançó de Roland que avui podem llegir. Aquesta obra impressiona pel dramatisme i el to èpic dels episodis centrals.

Mort de Roland

CLXXI

Ja sent Roland que la vista ha perduda;

es posa dret, hi met tota sa punya.

La seva cara té la color perduda.

Al seu davant, hi té una pedra bruna;

deu cops hi dóna amb dolor i rancúnia;

hi cruix l’acer, no es trenca ni s’esmussa.

“Ai! —diu el comte— Santa Maria ajuda’m!

Durandall bona, quina malaventura!

Quan hagi mort no us podré tenir en cura.

Tantes batalles campals portem vençudes

i tantes terres extenses obtingudes,

que són del rei de la barba canuda.

Mai sigueu d’home que defugi la lluita!

Un bon vassall llarg temps us ha tinguda;

jamai com vós a França n’hi haurà una.

CLXXIII

Roland colpeja contra una pedra grisa

i la rebaixa més que dir-ho sabria.

L’espasa cruix, no s’osca gens ni mica.

Devers el cel, amunt surt expel·lida.

Veient el comte que no se li rompia,

molt dolçament dintre seu la planyia:

“Ai Durandall, com ets bella i santíssima!

Al pom daurat guardes moltes relíquies:

una dent de sant Pere i sang de sant Basili,

cabells de sant Denís, sa senyoria,

i un tros de roba de santa Maria.

No és de dret que dels pagans mai sies;

per cristians sempre heu de ser servida.

Mai sigueu d’home que faci covardia!

Extenses terres amb vós he conquerides,

que són del rei de la barba florida,

que amb elles té poder i senyoria.”

CLXXIV

Ja es sent Roland per la mort atrapat;

sent com del cap al cor li va baixant.

A sota un pi corrents el comte ha anat,

de bocadents a l’herba s’ha tombat.

Sota seu posa l’espasa i l’olifant

i gira el cap envers l’host dels pagans:

ho ha fet així car vol de veritat

que Carles digui, i tots els qui amb ell van,

que el gentil comte va morir conquistant.

Colpint-se el pit, confessa els seus pecats

i per les seves culpes a Déu ofrena el guant.

(La cançó de Roland. Traducció de Joan Jubany. Quaderns Crema.)

ACTIVITATS

1. Per què Roland, quan se sent morir, vol trencar la seua espasa Durandall? Per què “gira el cap envers l’host dels pagans”?

2. Quines semblances i quines diferències presenta aquests fragments de la Cançó de Roland respecte dels que has llegit de les cròniques?

Valencià: llengua i literatura. 1r batxillerat. Oxford.