pla normalització lingüística IES Lluís Vives

EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE L’IES LLUÍS VIVES

1. El Pla de Normalització Lingüística i el Pla Anual de Normalització Lingüística

L’ordenament legal encarrega als òrgans pertinents el desenvolupament de tota una sèrie d’actuacions encaminades a afavorir el valencià com a llengua vehicular en els distints àmbits del centre escolar: pedagògic, administratiu i de convivència (a l’interior i amb el seu entorn).

Aquestes actuacions constitueixen el Pla de Normalització Lingüística del Centre (PNL), com a estratègia a termini mitjà, que es concretarà, per a cada curs escolar, en el Pla Anual de Normalització Lingüística (PANL).

L’elaboració del PNL del centre és competència de la comissió de normalització lingüística o de la comissió de coordinació pedagògica. El president informarà el claustre de professors. L’elaboració del pla haurà de ser participativa i consensuada perquè arribe a haver-hi una implicació total del professorat i de la resta de la comunitat escolar. El pla forma part del Projecte Educatiu del centre i, com aquest, l’aprova el consell escolar. Després de l’aprovació del consell escolar, caldrà difondre de forma entenedora el contingut del projecte entre tota la comunitat escolar perquè el conega i participe en la seua aplicació. El consell escolar i les associacions de pares poden col·laborar-hi activament.

A partir del PNL s’elaborarà el PANL del centre, que determinarà les actuacions pertinents per a cada curs escolar. De l’aplicació d’aquest pla se’n derivaran les mesures de revisió i correcció del projecte per fer-lo més operatiu de cara a la consecució dels objectius. És l’instrument que concreta les actuacions previstes per arribar als objectius establerts en el PNL, així com els responsables, la temporalització i els recursos.

El Pla Anual de Normalització Lingüística, una vegada informat el claustre de professors, s’incorporarà a la Programació General Anual (PGA) del centre, que serà sotmesa a l’aprovació del consell escolar.

El Pla de Normalització Lingüística del Centre (PNL) és una pla d’actuació que, a partir de l’anàlisi de les possibilitats del context i de l’ús real del valencià, estableix uns objectius pel que fa a l’extensió de l’ús del valencià en l’activitat acadèmica, administrativa i social del centre per a un termini mitjà i n’especifica la temporalització anual per a aquest període, les estratègies d’actuació, els responsables i els recursos, i els sistemes d’avaluació. Tot tenint en compte que l’objectiu final ha de ser la normalització lingüística del centre.

2. Objectius lingüístics i educatius

2.1. Assolir una competència comunicativa múltiple, equivalent en valencià i en castellà, qualsevol que siga la llengua materna; i un nivell suficient en almenys alguna llengua estrangera.

2.2. Aconseguir el domini de les habilitats psicolingüístiques bàsiques, tant intralingüístiques (escoltar, llegir, parlar i escriure en cadascuna de les llengües) com interlingüístiques (interpretar i traduir d’una llengua a l’altra).

2.3. Prendre consciència de la importància del domini de la llengua per a la realització personal, l’acceptació social i l’èxit acadèmic, i del seu valor com a símbol d’identitat i solidaritat.

2.4. Afavorir un canvi d’actituds que faça desaparéixer els prejudicis lingüístics, l’autoodi i els sentiments ambigus envers la pròpia llengua en els valencianoparlants, i les actituds de prepotència i menyspreu envers la llengua minoritzada en els castellanoparlants.

2.5. Afavorir la convivència de les dues llengües i de les dues cultures dins el teixit social i potenciar l’ús del valencià com a vehicle de comunicació, d’instrucció i de cultura.

2.6. Animar tots els ciutadans en edat escolar a consumir habitualment productes culturals en les dues llengües.

2.7. Aconseguir que el valencià siga llengua d’ús habitual en totes les activitats del centre.

3. Àmbits d’intervenció: actuacions

3.1.Àmbit administratiu i social

Aquest àmbit comprén les relacions del centre amb l’administració educativa o altres i els aspectes burocràtics del propi centre.

En aquest àmbit s’utilitzarà únicament el valencià, excepte en aquells casos en què calga comunicar-se amb institucions de fora de la nostra àrea lingüística. Es mantindrà el bilingüisme valencià-castellà en aquella documentació que puga donar lloc a errades, com els impresos de matrícula.

Els usos lingüístics més rellevants d’aquest àmbit són:

a)Documents oficials escrits: documentació interna, comunicacions, convocatòries, avisos, certificats, actes de reunions, oficis, reglaments, fulls informatius, etc.

b)Documentació econòmica: rebuts, facures, inventaris, balanços, documents comptables.

c)Comunicació oral: assemblees, claustres, reunions de treball, comissions.

d)Els símbols externs: retolació externa i interna del centre, horaris, taulers d’anuncis, cartells, llistats de preus i menús del bar, catalogació de la biblioteca, catalogació del material audiovisual.

3.2. Àmbit acadèmic o de gestió pedagògica

Comprén tots els usos orals i escrits de la llengua amb la finalitat d’ordenar la planificació i gestió pedagògiques. Tota la documentació d’aquest àmbit es redactarà en valencià.

a)Planificació educativa: projecte educatiu de centre, projecte curricular, planificació de les activitats docents anuals (PGA), programacions de departaments didàctics, reglament de règim intern, etc.

b)Reforç, assessorament i suport tècnic: adaptacions curriculars, projectes de formació del professorat en centres, documentació referent a l’atenció del departament d’orientació.

c)Seguiment i control: memòria anual del centre, butlletins de notes, expedients dels alumnes, informes dels consells d’avaluació, normes de classe.

3.3. Àmbit d’interacció didàctica

Queda configurat per la complexa xarxa de relacions interpersonals que s’estableixen en la comunicació educativa, que poden promoure en els alumnes una competència comunicativa plena i un canvi en les pautes d’ús lingüístic.

a)Actuació del professor: el professor es converteix en un model d’ús lingüístic i en un promotor de la recuperació lingüística (per l’adequació, propietat i correcció que utilitza; per a la varietat de funcions per a les quals, personalment, la fa servir; per les actituds que manté envers la llengua i la seua recuperació).

b)Els materials didàctics: llibre de text, apunts, bibliografia, material audiovisual.

c)El clima de la classe: ha d’afavorir una actitud d’integració i de valoració de la nostra llengua i cultura a través de la retolació, símbols i adornaments dins de l’aula (tauler d’anuncis, murals, calendaris, horaris, cartells...), la llengua d’interrelació didàctica i la d’interrelació professor-alumne.

En aquest àmbit, s’estableixen tres nivells d’actuació:

1r. Línia en valencià: en el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV), voluntari per a l’alumnat, la majoria de matèries s’imparteix en valencià.

2n. El Programa d’Incorporació Progressiva (PIP), entés com a continuïtat d’aquest mateix programa en Primària, s’estructura a partir del primer cicle d’ESO amb 2 assignatures impartides en valencià, que progressivament s’estendran als altres nivells educatius a mesura que l’alumnat d’aquest cicle promocione als cursos superiors.

La comissió de coordinació pedagògica determinarà, a proposta de la comissió de normalització lingüística, les assignatures que s’impartiran en valencià en cada curs.

3r. Foment de l’ús del valencià en les assignatures impartides en castellà mitjançant llibres de lectura, vídeos, apunts, assistència a conferències i exposicions, etc.

3.4. Àmbit d’interrelació amb l’entorn sociofamiliar del centre

Comprén el conjunt de situacions de relació entre la societat i el centre, les quals són de gran importància en el desenvolupament d’actituds positives envers la llengua dins el context familiar i social que envolta els alumnes i que condiciona les seues pròpies representacions i actituds.

a)Comunicacions orals: atenció al públic, reunions amb pares o tutors, parlaments en actes oficials, intervencions en els mitjans de comunicació, activitats extraescolars, setmanes culturals, actuacions teatrals i musicals.

b)Comunicacions escrites: circulars, fulls informatius als pares, notes de premsa, anuncis.

Tant en les comunicacions orals com en les escrites d’aquest àmbit s’utilitzarà preferentment el valencià.

4. Els agents

El PNL ha de ser vinculant i, per tant, l’equip de professors del centre s’ha de responsabilitzar del seu compliment, amb la participació de la comunitat escolar. Més concretament: els departaments didàctics programaran en valencià els nivells d’actuació del punt 3.3, i la junta directiva posarà els mitjans adients per a complir els punts 3.1, 3.2 i 3.4.

5. Els sistemes d’avaluació

L’avaluació sobre l’aplicació del PNL la durà a terme anualment la comissió de normalització lingüística, la comissió de coordinació pedagògica i el consell escolar, els quals proposaran les mesures que creguen convenients perquè siguen incloses en el Pla Anual de Normalització Lingüística.