15. tema literatura catalana PAU

15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és sens dubte l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la guerra civil. La seua obra, deixant de banda una inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

a) obres de temàtica humanística i general, com L'home mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos o el Diari 1952-1960. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.

b) obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, com Nosaltres els valencians i Viatge pel País Valencià, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià.

c) obres de crítica i d'història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés.

A més d'aquesta varietat temàtica, l'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia. De tota manera, els assaigs de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d'establir a partir d'ell un examen de consciència. Es tracta d'examinar, de tornar a pensar tot el que sabem —o creiem saber— sobre qualsevol tema per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida. Ara, aquest examen no es tradueix en una confessió de caràcter personal o en una manera de fer literatura més o menys íntima, sinó en una literatura d’idees que es marca com a propòsit el desemmascarament de fal·làcies i mistificacions, de la falsa consciència que ens fem de les coses i de nosaltres mateixos.

El conjunt de la producció literària de Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. I això, com ha escrit Josep Iborra, en un triple sentit: «En primer lloc, la massa de papers que en pocs anys va fabricar, corregia la fatalitat d'una literatura tradicionalment servida per «escriptors de diumenge». En segon lloc, s'encarava amb una altra limitació, tradicional: la que feia gravitar la nostra literatura, bàsicament, sobre la poesia. Fuster, amb els seus assaigs, donava, entre nosaltres, carta de naturalesa a la prosa d'idees. Finalment, Fuster se servia d'una llengua que constituïa una altra pauta normalitzadora: va fugir d'un llenguatge artificiós, arcaic, i utilitzà una prosa clara, natural. I amb una llengua literària comuna a tot l'àmbit del català.»

En Nosaltres els valencians l’examen de consciència característic de l’assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d’aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. L’examen es prolonga en una investigació dels factors històrics i socials que hi ha darrere d’aquest estat de coses i també en una crítica de les insuficiències de la Renaixença valenciana. Al mateix temps Fuster utilitza la història com un mitjà de transformar la seua societat i va marcar en aquest llibre les premisses a partir de les quals els valencians s’havien de plantejar el destí del seu país. Aquesta proposta es pot resumir com una voluntat d’enfocar la realitat valenciana d’una manera integral i radical. Integral, perquè plantejava la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana com una condició imprescindible per aconseguir la normalització lingüística i cultural. Radical, perquè enfocava aquesta realitat com un fet nacional, no com una peculiaritat regional o folklòrica.

La influència de Nosaltres els valencians, des de la seua publicació el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per acabar amb el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. L’objectiu de crear una infraestructura cultural va ser assumit d’una manera conscient per un nombrós grup d’intel·lectuals i de promotors. Van aparéixer llibreries especialitzades en el llibre en català, com Concret Llibres, i noves editorials, com Tres i Quatre. El moviment nacionalista i cívic es va posar en marxa paral·lelament al cultural. A dinamitzar-lo i potenciar-lo va contribuir l’arribada a la Universitat de València de molts joves que venien dels pobles i que no havien perdut la llengua pròpia. També hi van arribar professors, com Reglà, Giralt, Tarradell o Dolç, que van influir i dirigir el treball intel·lectual dels joves amb més vocació. A partir de la dècada dels setanta l’editorial Tres i Quatre va començar a convocar els Premis Octubre, que representaran la imatge d’un circuit literari plenament integrat amb Catalunya i les Balears.