2. tema literatura catalana PAU

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

Nascut a Castalla, l’Alcoià, el 1911, durant els anys de la dictadura franquista la vocació narrativa de Valor va quedar en un segon terme, ja que es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica normativa al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge i La flexió verbal. Va ser col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear i del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Durant aquests anys la vocació literària d’Enric Valor es va materialitzar amb l’aparició d’una noveŀla, L’ambició d’Aleix, i les Rondalles valencianes, en una sèrie de volums que han tingut un ampli ressò. La dedicació de Valor a les rondalles respon a la passió de contar i a la voluntat de difondre el coneixement del país, del paisatge i de la llengua. Valor no es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, sinó que en va novel·litzar els personatges i les circumstàncies. El resultat és la creació d’un món literari fascinant.

A finals de la dècada dels setanta Enric Valor va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana —nom d'un poble imaginari de les comarques del sud—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel.les, que constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle xx, Valor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d’una classe social, la dels terratinents valencians de les comarques del sud.

Valor no amaga els conflictes i tensions de classe, sinó que els posa en primer pla i en fa el punt de mira de la novel·la. «L'autor —ha escrit Josep Iborra— ens conta la història d'una vida tancada entre muntanyes i encara feudal, quan la qüestió social comença a desbaratar els seus tradicionals esquemes. Sobre el fons de la primera Guerra Europea, Valor presenta un variat panorama social que inclou tots els racons de la vila i dels seus voltants: la casa senyorial i l'habitacle humil, la botiga i el mas, el Casino dels rics i la Casa del Poble, la taverna inhòspita i l'església...»

En les seues novel·les Valor apareix molt vinculat al món rural d’on procedeix, concretament la Foia de Castalla o qualsevol altre poble del rodal de l’Aitana o de Mariola. En aquest món narratiu, la naturalesa hi té una funció ben important. Valor la descriu d’una manera realista, sense lirismes, com a rerefons de la lluita d’uns homes per sobreviure dia a dia.

Des de la publicació de la seua primera noveŀla, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. Les seues noveŀles es poden agrupar en dos blocs: noveŀles de l’heroi individual, centrades en l’anàlisi dels conflictes individuals del protagonista en relació amb el medi (L’ambició d’Aleix (1960) i La idea de l’emigrant (1982) i noveŀles en què l’heroi individual amb les seues peripècies és substituït per un protagonista coŀlectiu, representat per uns nuclis familiars analitzats a través del pas del temps, com en les tres noveŀles llargues que constitueixen del cicle de Cassana. En aquesta trilogia Valor va aprofitar totes les possibilitats que li oferia el model del realisme narratiu; va saber dotar de profunditat psicològica els seus personatges i va construir un retaule, ambiciós i complex, del primer terç del segle xx al País Valencià.

La seua obra narrativa comprén també reculls de relats com Narracions de la Foia de Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982), Narracions perennes (1988) i Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996).